El multimilionari francès François Pinault s’acaba de cruspir per 250 milions d’euros 7,5 hectàrees més del vinyer de la Borgonya, concretament la finca Clos de Tart al municipi de Morey-Saint-Denis, dintre de la mítica comarca vinícola de la Côte de Nuits. Al mateix moment s’estrena als cinemes d’aquí el film francès Nuestra vida en la Borgoña. Relata amb gran atractiu cinematogràfic el dilema dels fills que han de vendre les petites finques heretades per poder pagar els impostos de successió. Té l’encert de situar per una vegada el vinyer més valorat del món des de la perspectiva quotidiana
d’aquells que estimen la terra familiar i el vi que hi produeixen, no només des de l’òptica financera dels inversors, les estadístiques, els rànquings.
d’aquells que estimen la terra familiar i el vi que hi produeixen, no només des de l’òptica financera dels inversors, les estadístiques, els rànquings.
El vi és un dels productes alhora bàsics i més mítics, un miracle primigeni de la mateixa estatura que convertir el blat en farina de pa o les olives en oli. Sense el vi no ens hauríem civilitzat igual.
Quan l’home prehistòric va convertir una liana silvestre en cep de vinya i va vinificar per fermentació el most o suc del raïm, va entendre que la terra pot tenir una sang alegre, energètica, redemptora de les penes. També va culminar la seva primera embriaguesa.
El vi va passar a ser vist com un fluid vital igual que la saba, l’esperma, la llet o la sang. L'home va descobrir alhora el sentit de culpa, la ressaca, el remordiment. I també el comerç.
El vi francès ha gaudit d’un elevat prestigi, de vegades merescut. La Borgonya se situa al capdamunt d’aquest prestigi. La finca Romanée Conti hi té menys de 2 hectàrees i el vi que porta el seu nom es ven a 32.000 euros l’ampolla, el de l’anyada del 1996.
La voracitat dels inversors s’ha precipitat sobre els vells vinyers per comprar prestigi. La terra no saben ben bé què és, a diferència dels petits vinyataires familiars, com els de la pel.lícula Nuestra vida en la Borgoña.
França és el país europeu que produeix més pel.lícules i ven més entrades de cinema, gràcies a la reglamentació estatal que ho protegeix a través d’un marc fiscal propi. També és el segon exportador mundial de pel.lícules. L’any 2013 el govern socialista francès no només va descartar la pujada de l’IVA del 7% al 10%, sinó que encara el va rebaixar al 5% per al cinema, el teatre i els llibres (a Espanya el govern del PP va augmentar-lo del 8% al 21%).
Ni tan sols el protagonisme de la jove actriu francesa Ana Girardot al film Nuestra vida en la Borgoña (a la foto) no aconsegueix eclipsar l'atracció d’un paisatge de vinyes i vinyataires familiars, assetjat pels inversors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada