La meva primera sorpresa espanyola viscuda a Brussel.les

El primer viatge per marxar del país em va portar al domicili belga d’uns amics amb la intenció d’estudiar temporalment a la Universitat Lliure de Brussel.les. Només d’arribar al campus, el meu accent fonètic va fer que alguns companys em comentessin l’existència d’un monument espanyol a l’entrada. Fins i tot creien recordar que l’origen de la ULB tenia alguna motivació més o menys espanyola relacionada amb aquella estàtua. No podia ser, per l’època, la llegendària crueltat de les tropes del duc d’Alba, recordada de manera ostensible i molt crítica a una làpida de la Grande Place. Mogut per la curiositat, em vaig dirigir al monument. Es

tractava d’un memorial escultòric dedicat l’any 1911 a Francesc Ferrer i Guàrdia pels partidaris del lliure-pensament que havien impulsat la creació de la universitat, quan a Europa feia el ple la campanya contra l’afusellament als fossars del castell de Montjuïc del promotor de l’Escola Moderna, francmaçó declarat culpable d’instigar la crema de convents i altres avalots de la Setmana Tràgica.

Francesc Ferrer i Guàrdia havia viscut anteriorment exiliat a Brussel.les i va fundar-hi una Lliga Internacional per a l’Educació Racionalista dels Infants. A Espanya s’havia salvat d’una primera condemna a mort el 1906, absolt per manca de proves del delicte d’inducció a l’atemptat frustrat contra Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia, comès el dia del seu casament Madrid per Mateu Morral, anarquista terrassenc i professor de l’Escola Moderna. Per contra, no va poder escapar a la pena capital arran del segon judici sumaríssim tres anys després, malgrat una absència de proves similar i les campanyes d’opinió. 

El monument va ser desmuntat durant l’ocupació nazi de la Segona Guerra Mundial. Les commemoracions del 150è aniversari de la fundació de la ULB van propiciar que fos restituït a un lloc digne del perímetre del campus. El lliure-pensament, la seva història i les seves implicacions eren un signe d’identitat de la Universitat Lliure de Brussel.les, capaç de consolidar-se com alternativa enfront de la llarga història de la Universitat Catòlica de Lovaina. 

La ULB havia nascut per iniciativa de liberals i francmaçons contra el domini de la ideologia catòlica en la formació superior del jovent del país. La francmaçoneria tenia també per a mi, al moment d’arribar a Brussel.les, una ressonància gairebé diabòlica. En canvi allí formava part de la quotidianitat oficial, com qualsevol altra tradició.