Vilabertran i Cruïlles: romànic restaurat, ús pendent

Aquells que s’acosten a visitar la magnífica col.legiata romànica de Vilabertran als afores de Figueres o que assisteixen a algun dels concerts estiuencs de la Schubertíada des de fa 25 anys, deuen extreure’n una impressió de monument històric rehabilitat, obert al públic i dotat d’activitat. Els seus defensors opinen el contrari. Ho van fer palès arran de la recent presentació de la monografia Santa Maria de Vilabertran, la preservació del conjunt monumental, de l’historiador castelloní Josep M. Gironella, publicada per la Fundació Albert Tomàs i Bassols. L’editor i mecenes Albert Tomàs es preguntava: “Com és possible que, entrats en el segle XXI, hi hagi tan a prop de Figueres un conjunt monumental tan ric gairebé tancat, del qual ningú, ni tan
sols la propietat, sap què fer-ne? No s’utilitza, no es promociona i, el que és pitjor, no hi ha cap pla de futur. No s’ha pres seriosament cap de les idees aportades amb el pas dels anys per dotar-lo de contingut”.

El llibre fa un repàs exhaustiu de la història de la col.legiata i de les campanyes de restauració que s’hi han dut a terme des del 1928 per part de les administracions públiques. El monument pertany actualment a la Generalitat i la seva gestió a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. 

La presentació va coincidir amb la segona vegada que el Consell Comarcal del Baix Empordà declarava desert el concurs per a la gestió del també restaurat monestir romànic de Sant Miquel de Cruïlles, prop de la Bisbal. No hi va optar cap empresa. No deu ser per manca de tècnics del ram, atès que la Universitat de Girona imparteix un Màster Interuniversitari en Gestió Cultural i un altre Màster en Turisme Cultural. 

El Consell Comarcal té cedida des del 2006 per part del Bisbat de Girona la gestió del monument per un període 90 anys. En el plec de condicions demanava que l’empresa adjudicatària es responsabilitzés durant tres anys, a canvi d’un cànon de 2.000€ anuals, de l’obertura quatre dies per setmana, el cobrament de les entrades, les visites guiades i la definició d’un programa d’activitats estables que contribuís a generar un flux de públic, encara que no es tracti d’arribar als 200.000 d’Empúries o als 100.000 de Sant Pere de Roda. 

Conserva fragments de pintures romàniques restaurades de gran importància. La famosa Biga de Cruïlles, de 370 cm de llargada, pintada al tremp el segle XIII, formava part del baldaquí de l’altar major. Va ser trobada l’any 1936 per Joan Sutrà Viñas durant el desmuntatge i restauració del retaule. Actualment s’exposa, igual que la Biga i el no menys famós Crist en Majestat de Cruïlles, al Museu d’Art de Girona.

La restauració de Sant Miquel de Cruïlles va concloure a finals del 2014 amb una aportació de 400.000€ de la Fundació la Caixa, en el marc del programa Romànic Obert. Es van reforçar els murs exteriors, es va restaurar el campanar nou i el vell, es va instal.lar l’enllumenat elèctric interior i es va procedir als treballs arqueològics interns i externs.

El recinte encara requereix algunes obres complementàries, com l’accés per a persones de mobilitat reduïda, l’habilitació d’una zona d’aparcament i la construcció d’uns banys per als visitants. Restaurat i flamant, però sense ús, inert, barrat, malaguanyat.