La Venus del milió de francs col.locada a la Llotja de Perpinyà

La Venus de l’escultor nord-català Aristides Mailol, col.locada a una alçada temptadora davant la rambla de la Llotja de Perpinyà, sempre ha estat diana de facècies i grafitti gargotejats amb nocturnitat. Per evitar-ho, els tècnics municipals van tenir la brillant i inútil pensada de rodejar l’estàtua amb poderosos cactus punxencs, que és com apareix ara. S’alça davant de l’edifici històric més valuós de Perpinyà, el do de pit del gòtic civil català que és la Llotja de Mar. Perpinyà era la segona ciutat en dimensions poblacionals de Catalunya quan la Llotja va començar a construir-se el 1388, en un estil gòtic similar a les de València i Palma de Mallorca. Eren el centre de contractació del tràfic marítim que nodria la riquesa de les ciutats. Als dos extrems de la petita rambla de la Llotja, amb les taules de cafè desplegades, s'alcen sengles estàtues d’Aristides Maillol, la Venus i la Mediterrània al pati de l'Ajuntament. Són les millors fites que podia tenir. La vida
acaba sempre per imitar l’art i avui s’identifica amb Maillol una determinada silueta de dona. A la mort d'Auguste Rodin l’any 1917, Maillol va entrar al seu període de glòria com a primer escultor monumental francès, que equivalia a la primacia mundial. Combinava
des dels 21 anys la lluita en els medis artístics parisencs amb l'arrelament a la terra natal de Banyuls, a l'últim racó del territori català incorporat a França el 1659, dotat de un paisatge “grec” al qual sempre tornava com a la font. Res en Maillol no escapava a aquesta doble pertinença.

Una de les obres que li va exigir més temps, fins a les línies definitives en dues versions diferents, va ser la Venus del collar o simplement Venus, amb l’única diferència del collaret afegit al gest de les mans alçades. El 1918 va enllestir-ne el tors. La peça va quedar inconclosa durant deu anys, abans de presentar-la al Saló de Tardor parisenc del 1928. 

El crític d’art Alexandre Cirici Pellicer trobava aquesta Venus "d’una plenitud somàtica i una pau mental perfecta". La biògrafa Judith Cladel la qualificava de "lluminosa i airosa com una columna grega, simple com la bellesa segura de si mateixa, augusta i familiar, amb l’orgullós candor de la joventut que se sap victoriosa per endavant. És una deessa, però per damunt de tot una dona creada per a l’amor i el desig".

L’escultor va guanyar el seu primer milió de francs amb la venda dels deu exemplars del tiratge d’aquesta obra. La Venus del collar s’admira avui a la Tate Gallery de Londres, al Museu de Belles Arts de Zurich, al Museu de Belles Arts de Lió (on el collar originari s’ha vist suprimit), al Museu de la Ciutat de Saint-Louis i a diferents col.leccions privades.
La Venus sense collar es troba a la Kunsthalle de Bremen, al Museu Toulouse-Lautrec d’Albi i, sobretot, al centre històric de Perpinyà, donada pel fill de l’artista el 1949, instal.lada l’any següent a la plaça de la Llotja i convertida des d’aleshores en un dels emblemes de la ciutat, incloses les facècies.