La vista aèria de la foto adjunta no fa del tot justícia a un dels racons més bonics del país quan es recorre a peu pla pel sinuós caminet de ronda que serpenteja el penya-segat i rodeja la cassola del mar de Begur. Però la imatge em servirà per parlar de la Casa Rosa que es contempla a primer pla, una de les més agraciades i carregades d’història, que s’acaba de traspassar a un nou propietari. Era una senzilla construcció de de dos pisos utilitzada per pescadors durant l’estiu, arrecerada de tramuntana. El propietari begurenc Francesc Font i Pi havia emigrat el 1889 a Puerto Rico i la posava a lloguer. El 1917 s’hi va instal.lar en condicions precàries
i solitàries el pintor Francesc Gimeno per pintar frenèticament les seves marines a l’oli del mar de Begur, molt més cotitzades avui que en aquell moment. L’estada del pintor Gimeno va donar peu a un dels primers articles publicats pel jove Josep Pla, aparegut el setembre del 1917 al periòdic Baix Empordà, amb el títol "Exposició de Gimeno a Bagur. La llum".
Dues dècades més tard, Josep Pla va llogar l’estiu del 1939 aquesta mateixa casa per llepar-se les ferides de la Guerra Civil i dedicar-se a escriure amb el mateix frenesí com pintava Gimeno. Va retratar aquells dies la solitud amb pàgines d’antologia, publicades primer a un article titulat “Fornells”, aparegut el setmanari Destino el 3 de març del 1940 i posteriorment al llibre El meu país de l'Obra Completa.
L’aïllament robinsonià entre pescadors que descrivia era més literari que real. Fornells ja constituïa aleshores un focus de la jet set, un centre d’estiueig de prohoms que s’hi havien construït residències d’alt standing, com el polític de la Lliga Joan Ventosa Calvell al xalet de Ses Falugues, l’empresari i diputat Bonaventura Sabater al primitiu xalet Aiguablava o el metge oftalmòleg de fama internacional Hermenegild Arruga a la casa roquera de Cap Rubí.
Josep Pla va cedir l’arrendament de la casa l’octubre del 1939 a l’empresari barceloní Albert Puig Palau, que es convertiria en el seu mecenes d’aquells anys. Els nous inquilins van encarregar una primera reforma al pintor i decorador Domènec Carles Rossich. Quan els germans Puig Palau van comprar el 1942 el Mas Juny del pintor Sert a la platja del Castell de Palamós, aquesta Casa Rosa va ser llogada per Manuel Giró Minguella, de la família propietària de l’empresa barcelonina de motos Ossa.
El 1951 la va comprar Antoni Roqué Rivero, fill i continuador de l’empresa barcelonina de transports internacionals i agència de duanes Transports Fernando Roqué. L’ampliació de les terrasses porxades als dos nivells, el color de l’estucat, la teulada tradicional, les balustrades i l’enjardinament que distingiria la casa a partir d’aleshores va ser obra d’aquesta nova família propietària.
Després de la mort d'Antoni Roqué l’any 2015 i de la seva muller Mercedes Par Balcells poc després, les tres filles Isabel, Elena i Victòria (Toya) la van posar a la venda. Ha estat adquirida per l’home de negocis irlandès Michael R. Payne, resident a Mònaco, casat amb una barcelonina. Va ser el primer director de màrqueting i drets audiovisuals del Comitè Olímpic Internacional del 1983 al 2004, treballa com a consultor d’esdeveniments esportius internacionals i ha publicat el llibre Oro olímpico, amb pròleg de Juan Antonio Samaranch (Editorial LID, Madrid 2007).
A la foto adjunta s’aprecia la petita casa annexa de l’embarcador, damunt la roca que separa el Port de Ses Orats de la següent platja d'Es Sot, també dita Sa Bassa Morta, on s’ha construït el petit port nàutic privat (el més petit de Catalunya, amb 61 amarradors).
En canvi no s’aprecia prou a l'esquerra de la foto la casa del pescador Martí Romaní, més conegut per Martinet Caló, fill del Francesc Xicu Caló de les pàgines de Josep Pla. Aquesta casa també disposa d’embarcador propi, sempre cobert de xarxes i atuells de pesca.
Tant l’avi com el fill i el nét és diuen Martí Romaní i són coneguts tots tres per Martinet Caló. S’ocupen de les boies per fondejar embarcacions davant la platja d’Aiguablava i el port de Fornells durant l’estiu. La casa dels Martinet Caló, segons com es miri, no té pas menys personalitat que l’eminentíssima Casa Rosa.
Moltes gràcies per l'escrit, la recupoeració de la memòria i el testimoni d'unes estampes que sembla que se'ns escapin amb el temps...
ResponEliminaBon article sobre casa del meu avi
ResponEliminaBegur, que tant interès mostra per la història indiana, tanmateix s'oblida de part de la seva història, si més no pel que fa a certs topònims. La casa del Dr. Arruga, a Punta Rubí, és un extrem de la coneguda com a cala o platja "Fonda". Cercant dades sobre l'orígen del Mas Pinc, avui centre d'interpretació municipal, vaig localitzar a l'Arxiu del poble mapes de diferents èpoques de la part costanera del municipi. En els primers plànols adreçats als turisme, cap als anys seixanta, la platja "fonda" encara compartia nom amb el més antic -i diria que més legítim- de Platja d'En Marpinc. Denominació decantada (?) avui dia a favor del més vulgar de "platja Fonda". Tot i que és molt possible, ignoro si existí cap vincle amb el mas esmentat, d'en Pinc. Fer avinent només, que Pinc o Pinco (pingue en cast.) fins el s XVIII fou un vaixell mol comú a la costa catalana i que, en certes ocasions, també va viatjar a les amèriques.
ResponElimina