No sabem on són l’illa de Guam ni les muntanyes del Rif

La fanfarronada del dictador de Corea del Nord d’amenaçar amb armament nuclear l’illa de Guam, petit territori dels Estats Units enmig del Pacífic, no només ha provocat l’escalada d’amenaces de represàlia. També ha permès comprovar que la majoria de ciutadans dels Estats Units no tenen ni idea d’on es troba aquesta seva possessió insular. Alguns la situen just per damunt del Canadà. Això no hauria d’alimentar més del compte l’habitual mofa sobre les limitacions en geografia general dels habitants de la primera superpotència. Aquí ens passa exactament igual amb els veïns que pretenem ignorar olímpicament, malgrat les
vinculacions existents.  Des de fa nou mesos es manté una mobilització cívica a la comarca marroquina del Rif i la seva ciutat mediterrània d'Alhucemas, en lluita contra la pobresa endèmica i la discriminació en comparació amb altres regions d’aquell país.

Les dones i els joves rifenys hi participen activament. Diuen que prefereixen lluitar pel que és just que no embarcar a la patera. La llarga resistència dels manifestants mobilitzats frega l’heroisme enfront de la capacitat repressiva del règim marroquí. 

Però la comarca del Rif i la ciutat d’Alhucemas ens sonen aquí tan lluny i tan borroses com l’illa de Guam als nord-americans, com si no tinguessin cap incidència en la història del nostre país. L’any 1929 el líder local Abd el-Krim va declarar la independència del Rif enfront de la potència colonial espanyola. En aquella guerra el jove general Francisco Franco s’hi va educar en barbàrie.

Va costar milers de morts inútils i va nodrir la mentalitat dels anomenats militars espanyols africanistes. Contra la batalla de Tetuan de la mateixa guerra d'Àfrica ja s’havien alçat vint anys abans a Barcelona les classes treballadores que no volien “anar a matar moros”, durant la Setmana Tràgica del 1909. 

El Rif continua lluitant avui pel mateix. Ens hauria de sonar una mica més familiar, més pròxim, més relacionat amb nosaltres.