Les memòries d’Adrià reneixen a Tarragona, bona notícia

El gran emperador romà Adrià va néixer tres vegades. Primer l’any 76 dC a la colònia hispano-romana d'Itàlica, prop de Sevilla, d’on també era originari un altre gran emperador d’origen hispà, el seu antecessor i protector Trajà. Va tornar a néixer per segona vegada l’any 1951, amb l’èxit des de la primera edició de Memòries d’Adrià, la novel.la històrico-filosòfica escrita per Marguerite Yourcenar. La tercera vegada va ser dissabte passat a les pàgines de La Vanguardia. El diari anunciava amb desplegament informatiu i gràfic que les ruïnes de la vil.la romana dels Munts a Altafulla s'han d'atribuir a la residència construïda per allotjar l’emperador Adrià arran de la seva estada a Tàrraco l’hivern de l’any 121-122 dC, segons la nova interpretació argumentada
per l’arqueòleg Josep Anton Remolà. És una bona notícia.

L’última edició del festival anual Tarraco Viva, amb una programació de més de 430 actes a 30 espais de diverses localitats i un pressupost públic de 325.000 euros, va estar dedicada el mes de maig precisament a la relació entre Grècia i Roma a través de l’emperador Adrià. Al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona s’hi pot veure un audiovisual de 14 minuts titulat amb la famosa frase d’Adrià “Tarraco, ciuitas ubi uer aeternum est” (Tàrraco, la ciutat on la primavera és eterna). 

Però, desenganyem-nos, sobre l’estada d’Adrià a Tàrraco se’n sap infinitament menys, fins ara, del que podria saber-se'n. El desplegament del diari La Vanguardia i el pressupost previst de 1,5 milions d’euros per restaurar la vil.la dels Munts a Altafulla per part del Museu Arqueològic de Tarragona i l’Agència Catalana del Patrimoni haurien de ser senyals precursors. De moment la coberta d’aquesta excepcional vil.la romana és d’uralita, molt lluny de l’esplendor de la Vil.la Adriana de Tívoli (Roma) i del que mereixeria la vil.la adriana d’Altafulla. 

La península que els fenicis i els grecs anomenaven Iberia es va convertir en la Hispània dels romans, els quals la van ocupar i colonitzar durant set segles, de finals del III aC fins el V dC. Els romans van transformar Tàrraco en una metròpolis del Mediterrani occidental, d’uns 20.000 a 25.000 habitants, afavorida per la ràpida comunicació marítima (cinc dies de navegació) amb el centre neuràlgic de Roma, que sumava un milió d’habitants.

A més a més, Tàrraco donava accés a la vall de l’Ebre (a través de la vall del Francolí) i a l’interior de la península Ibèrica. Capital de la província romana més extensa d’Europa, la van qualificar de felix (afortunada) i també d’urbs opulentissima. 

La uralita de la vil.la romana dels Munts a Altafulla ha durat massa. A partir d’ara Adrià hi espera una nova Marguerite Yourcenar.