L’any 2001 el Museu Britànic va dedicar una gran exposició a Cleòpatra, amb debat inclòs sobre el tema de la bellesa femenina, més concretament la mítica capacitat de seducció d’aquella reina egípcia sobre dos governants romans, Juli Cèsar i tot seguit Marc Antoni. L’egiptòleg francès Jean Yoyotte, autoritat mundial en la matèria, s’ha alçat contra la versió recollida pel novel.lista d’èxit Chistian Jacq sobre la lletjor de Cleòpatra, la qual permet alimentar fantasies més calentes sobre els seus altres elements inaudits de seducció. El debat continua. El catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili, Joaquín Ruiz de Arbulo, manté en el recent i excel.lent llibre, malgrat el títol reductor de Roma explicada als joves (i als no tan
joves): “Les imatges a les monedes ens els mostren clarament a tots dos. Marc Antoni era un gegant amb cara de bestiota i Cleòpatra una dona lletja amb un gran nas aquilí. El seu atractiu irresistible, reconegut per tothom, tenia a veure amb el caràcter, la cultura extrema, el domini dels idiomes i, sobretot, una sensualitat sofisticada apresa en una vida de refinaments cortesans”.
joves): “Les imatges a les monedes ens els mostren clarament a tots dos. Marc Antoni era un gegant amb cara de bestiota i Cleòpatra una dona lletja amb un gran nas aquilí. El seu atractiu irresistible, reconegut per tothom, tenia a veure amb el caràcter, la cultura extrema, el domini dels idiomes i, sobretot, una sensualitat sofisticada apresa en una vida de refinaments cortesans”.
Caldria afegir-hi la frescor de la joventut. Quan va enamorar Juli Cèsar, Cleòpatra tenia 21 anys i ell 52. Amb Marc Antoni, el general tenia 42 anys i ella 28. Ningú no ha sabut explicar fins avui quins eren aquells refinaments cortesans d’una sensualitat sofisticada, però continuen alimentant la llegenda damunt d’una dona ben real i d’una història ben concreta.
La figura de Cleòpatra va ser manipulada en el marc la campanya interessada d’Octavi contra el seu rival Marc Antoni, per acusar-lo davant del Senat de Roma de depravat i prendre-li el poder. Cleòpatra VII era el segle I aC la reina d’Egipte, encara que fos d’un Egipte ja supeditat a Roma. No provenia de cap dinastia faraònica, sinó de la posterior dinastia hel.lenística dels Ptolomeus, els generals de cultura grega que van governar el país des de la ciutat d'Alexandria a la mort del conquistador Alexandre el Gran.
La reina va heretar el tron a la mort dels seus pares, als 17 anys. L’havia de compartir, com era el costum aleshores, amb el germà Ptolomeu XVII Filòpator, el qual la va deposar i la va exiliar a Síria. Cleòpatra va intentar formar un exèrcit per recuperar el poder. No va aconseguir-ho fins l’arribada de Juli Cèsar, l’emperador romà que dominava el Mediterrani. Ell va retornar el tron a Cleòpatra, abans de reincorporar-se a Roma.
Cleòpatra va seguir-lo fins la capital imperial, on van conviure i van tenir el fill comú Ptolomeu XV Cesarió, l’únic fill mascle de l’emperador. L’assassinat de Juli Cèsar al Senat l’any 44 aC faria tornar Cleòpatra amb el petit Cesarió a Egipte. El Senat va designar un triumvirat, mantingut entre l’any 43 aC i el 33 aC pels generals Octavi, Marc Antoni i Lèpid, enfrontats en el que esdevindria amb rapidesa una guerra civil.
Marc Antoni va demanar l’ajuda de la reina egípcia en la batalla contra els assassins de Cèsar que havien concentrat les seves tropes a Grècia. Davant la negativa, es va traslladar en persona a Alexandria per exigir explicacions. Allí va caure enamorat de Cleòpatra i va decidir quedar-se al seu costat, fins que l’any 40 aC el Senat va fer-lo retornar a la capital, on es va casar amb Octàvia, germana d’Octavi.
Cleòpatra va donar a llum poc després de la marxa de Marc Antoni als bessons Alexandre Heli i Cleòpatra Selene. L’any 36 aC Marc Antoni retornava a Orient com a comandant d’una nova campanya militar oficial. Cleòpatra es va reunir amb ell i va tenir el tercer fill, Ptolomeu Filadelf.
L’èxit de la missió permetria a Marc Antoni quedar-se de nou a Alexandria i divorciar-se d’Octàvia. Octavi s’ho va prendre com un afront del rival i va declarar la guerra l’any 32 aC a Marc Antoni i Cleòpatra, tot pretextant davant del Senat la conducta disbauxada d’ell i els delictes encara més greus d’ella: bruixeria, incest, luxúria, adoració d’animals...
La derrota de la parella a la batalla d’Àccium l’any 31 aC els va portar al suïcidi: Marc Antoni deixant-se caure sobre la pròpia espasa i Cleòpatra amb la famosa serp àspid camuflada en una cistella de fruita. El fill Cesarió va ser assassinat per ordre d’Octavi, a partir d’aleshores cèsar august.
El poder de seducció de la reina d’Alexandria damunt dos grans generals romans seria portat a la literatura dramàtica per Shakespare l’any 1606 a l’obra Antoni i Cleòpatra, també per George Bernad Shaw a l’obra homònima estrenada el 1901 i per la superproducció hollywoodiana protagonitzada el 1963 per una grassoneta Liz Taylor, Rex Harrison en el paper de Juli Cèsar i Richard Burton en el de Marc Antoni. La tomba de la Cleòpatra real encara no ha estat trobada.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada