La branca siciliana dels Cruïlles, el compositor Bellini i l’amant D’Annunzio

La casa natal convertida en museu del cèlebre compositor d’òpera Vicenzo Bellini a Catània és el Palazzo Gravina-Cruyllas, a la cèntrica cantonada de la Piazza San Franceso i la Via Vittorio Emanuele II. Es tracta d’una branca del llinatge català dels Cruïlles, que adopta el nom del seu domini originari al Baix Empordà. Com és sabut, Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, va ser el primer president de la Generalitat de Catalunya del 1359 al 1362, nomenat per les Corts catalanes a Cervera durant el regnat de Pere III el Cerimoniós. Els historiadors i els heraldistes no han desfet fins ara la troca del seu parentiu concret amb Joan de Cruïlles,

mort el 1423, després d’exercir de camarlenc del rei Martí l’Humà a Sicília i distingir-se en la lluita contra els barons sicilians hostils a la presència de la corona catalano-aragonesa. El rei Martí el va recompensar amb extenses baronies a l’illa.

La branca siciliana dels Cruïlles es va extingir amb els besnéts, però el patrimoni que va aportar per matrimoni a les famílies dels Acuña, els Montcada i, finalment, els Gravina ha fet perdurar el cognom sota la forma de Gravina-Cruyllas. 

Una Maria Gravina-Cruyllas di Ramacca adquiriria notorietat l’any 1892 quan el marit i pare dels seus fills, el comte Anguissola di Damiano, la va portar als tribunals per la relació adúltera que mantenia amb l’escriptor Gabriele D’Annunzio, amb qui va tenir la filla Renata, anomenada Cicciuzza. Els amants van ser condemnats a cinc mesos de reclusió, la sentència es va veure suspensa per una amnistia reial. 

S’han editat dos llibres sobre aquella relació amorosa, que D’Annunzio va abandonar en conèixer la ballarina Eleonora Duse: Lettere di Gabrielle D’Annunzio a Maria Gravina e allà figlia Ciciuzza (Arti Grafiche Garibaldi, Pescara 1978) i Carteggio D’Annunzio-Gravina 1915-1924 (Ed. Binacci, Roma 1993). 

L’edifici originari del Palazzo Gravina-Cruyllas, on va néixer l’any 1801 el compositor de Norma, La sonnambula o I Puritani, va ser destruït pel terratrèmol del 1693, reconstruït tot seguit i adaptat ara com a museu. L’arxiu de la família Gravina-Cruyllas es troba dipositat des del 1942 a la seu de Palerm dels Arxius de l’Estat italià, per si algun genealogista s’hi vol entretenir més de prop. 

El títol troncal de baró de Cruïlles continua vigent a Catalunya. Gràcies a la Llei d’Igualtat en la Successió de Títols Nobiliaris, aprovada el 2006 a proposta del govern socialista, l’ostenta des del 2009 la jove psicòloga Susana de Cruylles de Peratallada i Jaumandreu, experta en dol i terapeuta de famílies.

El cas del Palazzo Gravina-Cruylles a Catània no és l’única empremta catalana de la mena a Sicília. L’actual Palazzo Gattopardo, que acull l’Ajuntament de Santa Margarita de Belice (província d’Agrigent) i el museu dedicat a Giuseppe Tomasi di Lampedusa, va ser fundat per la família del català Bartomeu Corbera, arribat a l’illa al servei del rei Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, que la va governar del 1282 fins la seva mort el 1285.

La cèlebre novel.la del Gattopardo és protagonitzada per Fabrizio Corbera, príncep de Salina. Però aquesta és una altra història, que va intentar explicar en detall el col.lega Lluís Bonada al setmanari El Temps, en l’edició del 27 de setembre del 2016.