Em llevo amb gana: vaig a esmorzar al mercat de la Boqueria

A la rehabilitada plaça de la Gardunya, darrere de la Boqueria, el bar-restaurant de sempre hi té  terrassa parada, amb horari matiner de cuina adaptat al del mercat. Ahir hi vaig esmorzar a primera hora uns ous ferrats ben fets: la clara voltada de la gargantilla daurada i cruixent, el rovell quasi cru, sense quallar. Els vaig acompanyar amb uns mongetes seques. No eren del ganxet ni de Santa Pau, però ho dissimulaven honestament amb el pensament maliciós de l’all i julivert del refregit. El pa era acabat de fer. A aquella hora, a la terrassa hi imperava a una pau difícil d’imaginar. El grau d’hospitalitat del lloc és important, determina la disposició a gaudir-ne. No es tracta de confort material ni encara menys de luxes (conec antres humilíssims,
d'una modèstia joiosa i endurida, on esmorzo de plat com un rei o un president electe de la República). L’hospitalitat és la gràcia natural amb la qual l’indret acull el client, la sintonia que s’estableix –o no— entre el lloc i el visitant, en totes dues direccions.

A la plaça de la Gardunya les coses canvien molt entre les 8h del matí i les 12h del migdia, com dos mons diferents al mateix punt precís, dues poblacions sense comparació al mateix territori. El món en general i també el detall de les coses varia ostensiblement entre les 8h del matí i les 12h del migdia, sense moure’s de lloc. La densitat de l’aire, el grau de saturació del desig, el sentit narratiu de l’entorn, la sensibilitat palatal, el somni errívol i la flama de la il.lusió de la gana biològica varien molt en aquestes quatre hores, a la Boqueria i arreu. 

A quarts de vuit del matí encara es pot establir una complicitat espontània amb el gènere humà dels altres matiners, si més no una coexistència pacífica i folgada, cosa impossible amb l'obturació de la multitud desorbitada, aspra i recalcitrant del migdia. Anar a esmorzar a la Boqueria de bon matí, a primera hora, és un luxe mediterrani mantingut al marge de les aglomeracions, un fràgil luxe quotidià, una flor fresca i fragant al llindar de pansir-se i veure’s trepitjada al cap de poc, abans de reviure l’endemà mateix com si res, per una estoma matinera. És l’instant infantil del dia, amb el rubor a la galta encara sense potinejar, volàtil, tens, sanguini, vital, lleuger, tornassolat, angèlic i flotant, entre el balbuceig i la lucidesa solar, al moment de descloure’s amb la mateixa energia i la mateixa voluptuositat mental que la meva gana. 

La llum matinera turgent, irisada, esponjada, igual com passa amb les veus desmarcades de la cridòria i els passos amb personalitat pròpia, encara modulen a aquella hora un compàs amable, capaç d’una ironia crítica sincera, abans d’esvalotar-se de manera acusada, impulsats per una turbina de dimensions molt grasses. 

Si a aquesta hora primera col.loquessin enmig de la plaça de la Gardunya una escultura en marbre blanc d’una deessa grega de bellesa palpitant, no hi desentonaria gens. Una estona més tard, s’hi trobaria inadaptada.

Davant de la multitud cal passar per ull, aprofitar els marges de tolerància, escapolir-se sense fugir, aparentar que li donem la raó mentre gaudim dels racons i els instants amagats. 

Durant la sobretaula de l’esmorzar em va venir de gust recitar per al coll de la meva camisa un fragment de les Notes disperses de Josep Pla que diu: “Sempre he estat partidari de l’obsessió permanent –d’una obsessió qualsevol, com aquesta, ridícula, d’escriure— com a origen de l’acció. Una qualsevol obsessió pot ser molt positiva, perquè pot crear paciència. La peresa, l’avorriment, creen una frenesí dissimulat però totalment estèril”. 

Tot marxant de tornada cap a casa volia comprar unes múrgoles per fer amb fricandó, però anaven a 500 € el kg i em va semblar immoral. Em vaig limitat a uns siurenys frescos a 28 € el kg, uns funghi porcini que flairen l'entranya de la terra de manera aromàtica i concupiscent per preparar-me a l’hora de dinar un plat de pasta a la italiana tot cantussejant la vella balada de Jimmy Fontana:

Iiiiiil mooooondo
non si è fermato mai un momento,
la notte insegue sempre il giorno
ed il giorno verrà...