El Mas Cornet del coll de Banyuls, una rehabilitació militant

També publicat a la revista "Alberes", estiu 2017 

No queda cap mas habitat al llarg dels deu quilòmetres de carretera actualment asfaltada que separen el poble d’Espolla del Coll de Banyuls fronterer. En canvi proliferen al llarg dels altres deu kilòmetres que discorren, de l'altre cantó, entre vinyes des del Coll fins a la platja de Banyuls: el mas Atxer, el mas Parer, la masoveria de l’escultor Arístides Maillol convertida en petit museu, el mas Paroutet amb el celler Berta-Maillol, el mas Blanc, el mas Trouillet... La rendibilitat de la vinya i la proximitat del nucli urbà de Banyuls els ha donat una segona vida, productiva o residencial. D’aquest cantó de la ratlla de frontera, el mas Girarols
es troba deshabitat. El mas Pils era el punt de referència obligat del camí del Coll de Banyuls, a una cruïlla situada a només dos quilòmetres del cim. El camí passava a tocar de les seves parets, tot i que l’actual carretera descriu un colze per sortejar-lo. Es troba en ruïna. Alguns dies s’hi veuen cotxes estacionats, però són persones de que van al bosc per al seu lleure.

Havia estat propietat del monestir benedictí de Sant Quirze de Colerea i va ser venut al moment de la Desamortització al general liberal empordanès Josep Antoni de Nouvilas. L’actual finca Nouvilas, dels termes de Rabós i Espolla fins la ratlla de frontera, suma 2.190,58 hectàrees d’estepa, màquia i algunes rares pastures. 

El costat rossellonès del mateix camí es veu dominat pel minifundi del vinyer de Banyuls. El Codi Civil napoleònic va abolir després de la Revolució francesa el dret de primogenitura per tal de fomentar el repartiment de la successió familiar de la terra entre cadascun dels fills i afavorir d’aquesta manera l’Egalité en l’accés a la propietat. 

Per contra, tot el vessant empordanès del Coll de Banyuls s’ha mantingut pràcticament a mans de tres famílies latifundistes: els descendents del comte de Perelada, del marqués de Camps i dels Nouvilas. Les tres famílies afavorides per les vendes de grans extensions a la Desamortització continuen posseint 2.000 hectàrees cadascuna de bosc i màquia a aquesta contrada. 

La veïna finca de Baussitges sí que ha recuperat l’activitat, comprada per la família barcelonina Carola al hereus del marquès de Camps i avui centre de l’Associació de Ramaders de la Vaca de l’Albera (ARAVA), amb l’annex del Mas de la Llosa com a allotjament rural. Però es troba una mica més cap a l’interior, no sobre el camí del Coll de Banyuls. 

De l’altre cantó immediat de la suau collada, després de la primera baixada de la carretera, Ramon Faura ha comprat i està restaurant el mas Cornet, l’últim (o el primer) de la poblada Ruta dels Masos de Banyuls. De moment no té aigua corrent, electricitat, telèfon ni internet, però el jove propietari se les arregla amb l’energia d’una bateria. També està restaurant simultàniament el veí mas Cobartet. 

Ramon Faura Labat, fill d’una bearnesa de la vall pirinenca d’Ossau i d’un pintor originari de Barcelona, va néixer el 1979 a la localitat rossellonesa de Talteüll. Va estudiar Empresarials a Girona i va codirigir fins fa dos anys l’empresa paperera familiar Prat-Dumas a Couze-Saint-Front (Dordonya), fundada per l’avi Ramon Faura Obac, també accionista de la Paperera del Besós a Barcelona. 

De vegades escriu el seu cognom com a Faura-Llavari, amb els dos del pare que l’administració francesa ajunta. És el coordinador del Col.lectiu Joan-Pau Giné de cantants rossellonesos en llengua catalana i president de l’associació Angelets de la Terra (amb el nom que rebien els pagesos rossellonesos revoltats contra l’administració francesa del 1667 al 1674). 

Ha finançat els dotze CD apareguts fins ara, amb 250 cançons de tota mena d’estils musicals actuals cantats en català: 7 discos recopilatoris, 4 en homenatge al cantautor Joan-Pau Giné i un amb la revista barcelonina Enderrock. Va rebre el març del 2017 el premi d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla com a impulsor de la música en català a la Catalunya Nord. 

Actualment viu a Perpinyà i ha recomprat el Mas Cornet del Coll de Banyuls als seus pares per rehabilitar-lo. Anteriorment hi havien viscut famílies arrendatàries que treballaven la vinya, però era massa difícil guanyar-s’hi la vida com a masovers.

Al vell vinyer de Banyuls sempre ha calgut veremar a mà, amb els semals carregats de raïm a l’esquena, remuntar a cabassos la terra perduda per l’escorrentia de la pluja i refer cada any alguna part malmenada de les feixes de pedra seca. Els propietaris actualment del minifundi vinícola de Banyuls disposen avui d’uns altres mitjans. La cooperativa banyulenca Celler dels Templers continua comercialitzant un vi blanc de taula Mas Cornet. 

Per a Ramon Faura recuperar el vell Mas Cornet, sota mateix del Coll de Banyuls, és una altra forma de militància. Restaurar aquests masos, igual com cada any rebrota la vinya que els abraça, no significa altra cosa que treballar en l’esperança de la continuïtat.