Internet i l’abundosa panòplia dels seus derivats, com ara el comerç electrònic, ens tornarà a tots ximples. Però algun petit avantatge ha de tenir. S’acaba de crear a Barcelona l’empresa Flobox de venda de flors fresques per subscripció, que les envia a domicili un, dos o quatre cops al mes, segons la subscripció mensual del client a 72€, 40€ o 22€. La idea és senzilla i brillant. Llàstima que la seva pàgina web estigui escrita exclusivament en castellà. És una falta de delicadesa, i tractant-se de flors això és un error encara més greu. Estimar les flors predisposa a participar una mica del secret de la bellesa. Quan passo davant l’imperi
barceloní que és la floristeria Navarro, oberta tothora cada dia de l’any al llarg de dues cèntriques travessies del carrer València, entre Llúria i Girona, comprovo que la varietat de l’oferta i la desfilada de compradors és incessant.
barceloní que és la floristeria Navarro, oberta tothora cada dia de l’any al llarg de dues cèntriques travessies del carrer València, entre Llúria i Girona, comprovo que la varietat de l’oferta i la desfilada de compradors és incessant.
Comprar flors fresques no és cap costum demodé, com salta a la vista en aquest tentacular establiment. No és cert que amb la modernitat es venguin menys flors i que la crisi hagi acabat de rematar el civilitzat costum de comprar-ne, ja sigui per regalar o per alegrar la casa.
Alberto Cortez deia a la seva cançó Amante a la antigua: “Yo soy de esos amantes a la antigua que suelen todavía mandar flores, de aquellos que en el pecho aún abrigan recuerdos de románticos amores”... L’inoblidable Mèlio Vicens la cantava com ningú més, les tardes de dissabte al bar de Can Batlle de Calella de Palafrugell, amb una mirada picant adreçada a la concurrència femenina, que l’aclamava.
Anys enrere, al mercat del meu poble d’adopció solia observar els cistells de la compra coronats amb un ram de flors, que s’hi venien igual que la resta de productes frescos. I se’n continuen venent com abans a tot arreu, excepte a la Rambla de les Flors.
Pràcticament totes les parades de flors que subsisteixen a la Rambla barcelonina fan la major part del calaix amb la venda de souvenirs turístics, com ara imants de nevera. El problema és l’estat de la Rambla de les Flors, no pas les flors.
Muy oportuno el comentario sobre la moda que no caduca de enviar flores frescas. En cuanto a las canciones que recuerdan esa costumbre, no olvidar las "Dos gardenias para ti" de Antonio Machin
ResponElimina