No sabem res del poeta grec Homer i ho sabem tot

Quan l’intrèpid i culte emperador romà Adrià va viatjar a Grècia i va visitar l’oracle més famós al temple de Delfos, al repeu del mont Parnàs, li va preguntar sobre el vell misteri d’on havia nascut el gran poeta Homer. Les sibil.les se'l van treure del damunt amb les habituals respostes obliqües i encara avui ho ignorem. Els incomptables estudis dels últims trenta segles no han estat suficients per aclarir-ho, com tampoc per marcir l’interès que continuen desvetllant les seves dues epopeies poètiques de l’antiguitat, l’Odissea i la Ilíada. Els aedes o recitadors com Homer cantaven de ciutat en ciutat les aventures llegendàries dels herois d’un passat llunyà i mític. La Ilíada o poema d’Ilió --és a dir, de Troia-- no relata els anys del setge de la ciutat, sinó un episodi d’aquella guerra que dura tot just 51 dies. Té 12.007 versos,. Resulten més lineals pel que fa l’escenari i la tècnica narrativa que no els 15.693 versos de l’Odissea o poema d’Odisseus --forma original grega del nom d’Ulisses--, en el seu nostos o retorn des del setge de Troia cap a casa a l’illa d’Ítaca, després de
vint anys d’absència.

Compostos de manera oral molt abans de ser transcrits per recopiladors posteriors, aquestes dues grans obres impliquen un gran coneixement de l’art de produir poesia èpica popular, d’utilitzar recursos estilístics tradicionals --com els epítets que subratllen el nom de cada persona— i alhora d’imprimir a la llarga narració un ritme àgil gràcies a noves fórmules. Van ser compostes en una variant literària del grec parlat, per fer encaixar la complexitat de la versificació en hexàmetres. 

L’Odissea i la Ilíada es refereixen a fets llegendaris esdevinguts quatre segles abans. Tampoc no s’ha pogut demostrar fins ara que aquells fets es produïssin en realitat. La gran diferència amb les epopeies d’altres cultures antigues és l’absència de finalitat religiosa, providencial o sobrenatural.

Els déus i els herois grecs es movien per sentiments humans, “plens d’eterna veritat humana, dins d’una atmosfera de poderosa fantasia que en fa tot un món, alhora real i redimit de la nostra realitat”, tal com ho clavava Carles Riba al seu Resum de literatura grega, publicat el 1937. 

Mentre treballava a la seva pròpia novel.la Ulisses, James Joyce va comentar al contertulià Georges Borach, que ho reproduiria al London Magazine de novembre del 1954: “El tema de més bellesa, que més ho abraça tot, és l’Odissea. És més gran, més humà que Hamlet, Don Quixot, Dant o Faust. El rejoveniment de Faust em produeix un efecte desagradable. Del Dant un se’n cansa aviat, és com mirar el sol. Els trets més bells i més humans es troben a l’Odissea. Jo tenia dotze anys quan a l’escola vam tractar la guerra de Troia, només l’Odissea em va quedar a la memòria”. 

El joni Homer, si és que va existir, havia de ser cap el 750 aC. Només coneixem un altre poeta grec més o menys contemporani d’Homer, l’Hesíode d’Els treballs i els dies i de la Teogonia, sense el mateix alè èpic d’Homer.

La primera obra en prosa hauria d’esperar tres segles, fins l’aparició de l’historiador i geògraf grec Heròdot, a qui John Julius Norwich dedica frases eloqüents al llibre El Mediterrani: un mar de trobades i conflictes: “Malgrat haver estat escrit fa 2.500 anys, continua sent sorprenentment llegible, animat per les incomptables digressions, anècdotes i fragments de curioses informacions recollides al llarg dels viatges de l’autor. Tota l’obra vessa d’un irresistible sentit de la curiositat, de la meravella, de l’aguda fascinació per la bellesa i la diversitat del món que l’envolta. Heròdot és rigorosament i ostensiblement grec. Encarna l’esperit grec tan a fons com els grans dramaturgs [grecs] del segle V, fins i tot com Homer mateix”. 

Només 50 anys després d’Heròdot, l’historiador grec Tucídides relataria la guerra del Peloponès, inclòs el famós, commovedor discurs fúnebre que posa en boca de Pèricles a propòsit dels soldats caiguts per exaltar els valors que defensava Atenes: “Estimem la bellesa sense luxes i estimem el saber amb sinceritat. El nostre sistema polític s’anomena democràcia perquè no té com a objectiu l’administració dels interessos d’uns pocs, sinó els de la majoria”. 

Però de tota la literatura grega, la fascinació més poderosa continua sent atribut encara avui del desconegut, potser cec poeta Homer:

Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim
errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;
de molts pobles veié les ciutats, l’esperit va conèixer… 

Homer, Odissea (1, 1-10)