La pel.lícula “Dunkerke” calla el vergonyós paper del general Fagalde

Aquest cap de setmana s’ha estrenat als cinemes l'espectacular pel·lícula Dunkerke sobre la fugida de 340.000 soldats anglesos i francesos a través d’aquell port atlàntic francès del Canal de la Mànega, arran de la imparable invasió alemanya del juny del 1940, al començament de la Segona Guerra Mundial. Res a veure amb la ressonància del mateix port cinc anys més tard, amb motiu del desembarcament aliat. El general francès responsable de l’operatiu d’evacuació a Dunkerke el 1940 va ser Bertrand Fagalde, tristament conegut un any abans pels 450.000 refugiats republicans espanyols que ell mateix va rebre en
condicions humiliants a la frontera pirinenca del Pertús.

Els civils espanyols van ser dispersats sota les seves ordres en trens de mercaderies cap a l’interior de França, els milicians van ser amuntegats damunt la sorra a les platges nues d’Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès en ple mes de febrer del 1939, sense cap instal.lació d’aixopluc durant les primeres setmanes. 

El Plan de Barrage desplegat a la frontera pirinenca catalana per l’exèrcit francès dirigit pel general Fagalde incloïa 50.000 gendarmes i soldats. Van tenir el mal gust d’incloure-hi la cavalleria colonial africana del Regiment núm. 7 d’Espahís algerins --amb sabres i turbants-- i els Regiments núm. 5 i núm. 24 de Tiradors Senegalesos amb base a Perpinyà, que tant recordaven als refugiats republicans espanyols la crueltat dels "moros de Franco”. 

Els 50.000 militars francesos mobilitzats van servir exclusivament per desarmar, escorcollar i conduir els refugiats a peu fins els camps de concentració i vigilar-los en la seva reclusió.

Durant aquells dramàtics dies el militant comunista François Billoux va presenciar al Pertús la següent escena reveladora: "Un coronel francès va llançar amb desdeny la frase: 'Aquest és l’exèrcit republicà espanyol?'. Un jove tinent espanyol, ahir peó de la construcció a Madrid, metal.lúrgic a Barcelona o jornaler a Extremadura, se’l va mirar orgullosament i li va respondre: 'Mon coronel, només desitjo que quan Hitler ataqui França l’exèrcit francès aguanti tant de temps com aquest del qual ara vostè se’n mofa'" [Al llibre 968 jours de lutte (La guerre nationale et révolutionnaire du peuple espagnol). Editions Sociales, París 1962]. 

En efecte, arribat el moment un any més tard, l’exèrcit francès no va aguantar ni un mes. Els alemanys van entrar a París el 14 de juny del 1940 sense combats militars ni resistència civil, igual com havien caigut l’any anterior Barcelona i Madrid. 

El general Fagalde es va tornar a distingir a Dunkerke, però per la fugida que va dirigir de les tropes franceses i britàniques cap a Gran Bretanya, escombrades i empeses al mar per la Wehrmacht. Durant deu dies hi van embarcar com van poder 340.000 soldats derrotats: 220.000 de la força expedicionària britànica i 120.000 francesos. A l’arribada dels francesos vençuts a Anglaterra, a ningú no se li va acudir tancar-los a camp de concentració, com havien fet un any abans amb els espanyols. 

El general Fagalde seria capturat i empresonat a Alemanya arran d’aquella operació. A la postguerra es va veure condemnat a França per “intel.ligència amb l’enemic”, amb motiu de les cartes que havia adreçat en captivitat el 1944 tot oferint-se voluntari per incorporar-se a les Waffen SS. Posteriorment seria rehabilitat, com la majoria de col.laboracionistes francesos amb l’ocupant alemany.