La carnositat d’un bon havà, des d’abans d’encendre’l

Molt, molt, molt de tant en tant encara fumo un havà, més que res perquè no es perdi la mena. M’agrada des d’abans d’encendre’l, sobretot abans d’encendre’l. La il.lusió de la passió s'encén sempre abans de calar-hi foc, un instant que generalment significa l'inici de la seva extinció. Primer de tot, la vistositat d’un bon havà presenta entre els dits una carnositat evident, aconseguida en un llarg procés manual d'habilitats d’elaboració, una escala de tonalitats brunes només comparable al bronzejat de la pell humana. D’entrada, un bon puro es fa mirar. El tacte supera tot seguit la satisfacció de la vista, sobretot quan la turgència del puro també es mèrit del propi fumador, que ha sabut conduir amb sistemes domèstics d'humectació l'última
etapa del procés vital de maduració, l'última cabriola entre la necessitat d'assecar la fulla de tabac i la il.lusió de retornar-li la plenitud.

Un bon cigar es fa palpar amb el tou dels dits i respon amb una tendresa segura de la seva fermesa i de la disposició a ser compartida, com si també es delís d'encendre's. La tendresa no ha significat mai fragilitat ni estovament. 

Allargo els instants en què masego amb delicadesa un teixit cel.lular viu i avinent. Comprovo per la via tàctil un món de sensacions que es disposen a ser consumades, consumides. Un bon cigar es prepara. Potser no ha fet mai res més que això. 

Només demana que s'estigui a l'altura al moment d’abordar la prova definitiva: l'art de fer coexistir la suavitat amb la fortalesa, la rotunditat amb la constel.lació de matisos que li donen sentit, la flama amb la reivindicació de la fecunditat dels capricis del fum. Un bon cigar es fuma, no es crema. 

L'olfacte és un dels fonaments de l'anomenat fumar cru, el fumar d'abans d'encendre. El cigar desprèn ja en fred una de les seves gammes d'aromes i anuncia algunes de les seves intencions. 

L'oïda, en canvi, hi té poc a esperar, i en tot cas res de bo. Si la pell d'un cigar acostat a l'orella cruix, és el pitjor que pot passar, la prova que ens disposem a entrar en relació amb un frígid cadàver més o menys exquisit.