L’arquebisbe jesuïta mallorquí Luis Ladaria Ferrer acaba de ser nomenat al Vaticà prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe. L’endemà el diari italià La Reppublica ja li recordava en portada que es troba implicat en un cas d’encobriment d’un capellà pederasta condemnat per la justícia. El diari reproduïa el document signat el 2012 per Ladaria en el qual instava el superior de la comunitat del capellà implicat a no divulgar el motiu de la seva suspensió, “per no escandalitzar els fidels”. Els diaris italians practiquen amb fervor la informació sobre temes del Vaticà perquè el gènere de la vaticanologia gaudeix d’un ampli interès entre els
lectors, fascinats per la vida secreta de la gran cort.
lectors, fascinats per la vida secreta de la gran cort.
La condició de vaticanòleg, d’analista de temes del Vaticà, és una especialitat de la vida cortesana més que del periodisme d’investigació. Consisteix essencialment a fer passadissos i contactes a l’espera de la filtració interessada per part d’algun membre de la populosa comunitat.
Requereix paciència i estimar la vida cortesana per tal de moure’s-hi amb naturalitat. Alguns s’hi dediquen com a modus vivendi, d’altres se’n cansen amb el pas del temps. S’ha de tenir vocació per seguir el ritme de la vida curial.
El ciutadà comú coneix el volum de milers de persones que a Roma graviten al voltant del Vaticà, des de dintre o des de la miríada d’institucions paral.leles. Qualsevol orde religiós que vulgui merèixer té a Roma la casa mare, amb nombrosos residents que ausculten els designis de la cort i els moviments sísmics interns, en alguns casos des de fa segles.
Els grans mitjans de comunicació internacionals mantenen vaticanòlegs en plantilla, els quals segueixen les informacions de periodistes especialitzats com Giancarlo Zizola, Marco Politi, Gianluigi Nuzzi, Gian Guido Vecchi, Emiliano Fittipaldi...
El més veterà és Rossend Domènech, corresponsal d’El Periódico, resident a Roma des del 1968, amb prop de cinquanta anys d’experiència professional. És autor del llibre Marcinkus, las claves secretas de las finanzas del Vaticano (1987). Prèviament vaig tenir el plaer d’escriure conjuntament amb ell Roma, passejar i civilitzar-se (1986, reeditat el 2000).
Probablement forma part dels cansats de la vida cortesana. Li interessen també altres coses i això li permet la dosi d’escepticisme amb què cal contemplar aquells moviments sísmics interns i les seves contínues rèpliques. El Vaticà i els vaticanòlegs canvien molt poc, malgrat els escarafalls de cada moment.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada