Ahir vam fer reviure Astor Piazzolla al saló de casa, entre amics

Aquest dimarts 4 de juliol es compleixen 25 anys de la mort del compositor Astor Piazzolla i el vam voler recordar ahir a casa amb un dinar de bandoneons. Vam muntar un asado i a la sobretaula vam escoltar la seva música viva, en viu. Com que les nostres normes no són d’estricta observança, al costat de temes de lluïment de Piazzolla com el preludi de "The Rough Dancer and The Cyclical Night", "Decarísimo", "Jacinto Chiclana", "Revirado" o "Chiquilín de Bachín", s’hi va colar algun preludi de J.S. Bach i la "Milonga que peinas canas", que només en aparença no hi tenen res a veure. La música d’Astor Piazzolla és una de les millors expressions que l'Argentina moderna ha donat al món i és bo recordar-ho amb qualsevol ocasió. Va ser una
alenada d’aire fresc, el revulsiu que necessitava el tango per deslliurar-se de l’ancoratge en una època. La qualitat de la producció (per damunt dels de 400 títols) de l’autor de “Cuatro estaciones porteñas” o “Adiós Nonino” l’ha convertit en un dels compositors llatinoamericans més interpretats arreu del món.

Va actuar el 1975 al teatre Tívoli barceloní amb el seu quintet, al costat del saxofonista nord-americà de jazz Gerry Mulligan. Va retornar el 1982 al teatre Victòria del Paral.lel amb un nou quintet. El juliol del 1985 va actuar al programa de TV3 “Àngel Casas Show”. A la sortida va anar amb els músics a prendre una copa al Bar Pastís, que conserva la foto del moment penjada a la paret com un reliquiari. 

Un asado celebratori com el d’ahir no serà mai exactament una barbacoa, ni tan sols només un àpat. Parlem de coses diferents. Primer de tot, és un ritual de trobada entre amics. Conté una part immaterial que li dóna atmosfera i sentit, un tracte fàustic entre la solidesa dels principis i la feblesa de la carn, un reflex de la vida i la seva celebració. Un asado és, fonamentalment, una qüestió sentimental.

La sobretaula val per tota la resta. El somni daurat de tot argentí (o uruguaià), ja sigui resident allà o expatriat aquí, és disposar a casa d’un quincho amb parrilla, un espai obert amb la graella a punt. Alguns ho aconsegueixen, però les instal.lacions tècniques no són el més important. Hi ha parrillas d’autèntica alta costura i altres sense més que el foc a terra i un tros de tela metàl.lica. A l’interior d’algun piset de l’Eixample i amb una diminuta graella elèctrica també es poden fer asados i guitarrejades inoblidables. La tècnica no ha de ser mai una excusa davant de l’esperit. En aquesta vida no es pot tenir tot, però s’ha d’intentar. 

Viure sense il.lusions terrenals, sense aplicar la viceversa als contratemps equivaldria a subsistir com un becari submís, com un robot ignorant del fet que la felicitat és compartir i que la saviesa consisteix a saber distingir l’essencial del prescindible. La música d’Astor Piazzolla i l’amistat formen part d’això primer.