La llegenda viva de Grace Jones es reencarna demà a Barcelona

No formo part de la indescriptible multitud que assisteix cada any al festival barceloní Primavera Sound com a una litúrgia massiva, però em deixaria arrossegar demà dissabte al concert al Parc del Fòrum (les entrades, totes a 80 €, es troben esgotades) que oferirà la model jamaicana negra, cantant i actriu Grace Jones, reina de la música disco i d’unes quantes coses més, ara que confessa acostar-se molt a la condició de septuagenària. Fa dos anys ja vaig celebrar que es reeditessin, sota el títol “Disco”, els seus àlbums publicats entre 1977 i 1979. La reedició feia justícia a una carrera vocal massa sovint eclipsada pels aspectes
extramusicals, excentricitats i exotismes d’aquesta figura vistent, anticonvencional, desenfrenada.

Les seves versions de “La vie en rose” d’Édith Piaff (I need a man) o del “Libertango” d’Astor Piazzolla (I’ve seen that face before) no només van donar el to. Van marcar època.

Grace Jones va ser la inventora del tango electrònic (el seu “Libertango” es va editar el 1981), vint any abans que el primer disc del grup Gotan Project, el qual la va simbolitzar amb èxit a escala internacional.

El txumba-txumba de la música discotequera s’ha infantilitzat molt des d’aleshores. O potser m’ho sembla a mi, que ara m’ho miro sense la mateixa candidesa. Però Grace Jones no deixa de ser una llegenda viva i aquestes reencarnacions dalt de l’escenari no es contemplen cada dia.