El nou museu de Perpinyà treu rendiment de les tres estades de Picasso

El Museu d’Art de Perpinyà inaugurava ahir amb gran aparat oficial la seva renovació, per compensar llargs anys de llangor de l’establiment. Ho fa amb una exposició temporal dedicada a les estades de Picasso a Perpinyà, del 1953 al 1955, sempre al cèntric palauet dels amics Paule et Jacques de Lazerme, al carrer de l’Angel núm. 16. A partir del 1979 aquesta casa es convertiria en museu municipal Jacint Rigau, amb el nom del pintor que va néixer entre les seves parets el 1659. Un cop traslladat a París, va optar per anomenar-se Hyacinthe Rigaud en convertir-se en retratista de la cort de Lluís XIV i de Lluís XV, en pintor oficial de Versalles. A l’època de les tres estades de Picasso, a la planta baixa hi tenia botiga oberta el fotògraf Raymond Fabre, el qual va poder retratar-lo amb deteniment, tant a l’estudi com pel carrer. La seva foto de Picasso cofat amb barretina, feta a Perpinyà el 1954, va ser subhastada per 24.000€ el maig del 2016 a la galeria vienesa Westlicht.  Picasso, resident a París, ja havia estiuejat a la vila veïna
de Ceret  del 1911 al 1914, invitat per Manolo Hugué. Ell i els seus col.legues convertirien la capital del Vallespir en meca del cubisme, tal com recorda actualment el flamant Museu d’Art Modern de Ceret.

Ara Perpinyà vol recuperar terreny amb la renovació del seu museu i l’evocació de les estades posteriors de Picasso.  A la del 1953, del 12 al 17 d’agost, Picasso va aprofitar per assistir a la corrida de toros del dia 15 a Cotlliure. Tornaria el 5 de setembre a casa dels amics de Perpinyà i l’endemà assistiria a la corrida de les arenes de Ceret, on va retrobar coneguts de l’etapa anterior i va dibuixar a tinta, al voltant d’una taula de cafè, «La Sardana de la pau», donada a la secció local del Partit Comunista Francès. També va fer donació a l’embrionari Museu d’Art Modern de Ceret d’una sèrie de ceràmiques de temes de tauromàquia, pintades per ell aquell mateix any a Vallauris i avui exposades a l’establiment ceretà. 

L’any següent Picasso retornaria a casa dels amics Lazerme a primers de juliol del 1954. Va fer de nou la passejada als escenaris de Cotlliure i de Ceret, així com al centre d’art perpinyanès de ceràmica de Sant Vicenç, fundat pel seu amic Firmin Bauby. 

S’hi va estar tot l’estiu, va llogar la Vil.la Miranda de Cotlliure i es va interessar per l’adquisició del castell reial d’aquesta localitat, abocat al mar, que finalment no es concretaria. Els diferents projectes de col.laboració plantejats per Picasso van ser rebuts amb molta fredor per les autoritats rosselloneses del moment. 

Aquell estiu del 1954 va pintar sobre paper els retrats de la dona i la filla de Manolo Hugué i els tres retrats de l’amfitriona Paule de Lazerme en vestit tradicional català, que avui figuren allà mateix on ell els va penjar. Durant aquell estiu perpinyanès es va produir la ruptura amb la seva dona Françoise Gillot i l’oficialització de la nova relació de parella amb Jacqueline Roque. 

El 1955 Picasso tornaria per les vacances de Pentecosta a la casa perpinyanesa dels Lazerme, on rebria la visita de vells amics barcelonins com el galerista Joan Gaspar i la seva dona Elvira Farreras. 

L’amfitriona Paula Dabadie, nascuda el 1910 a Sant Feliu d’Avall (Rosselló) s’havia casat el 1931 amb el comte Jacques de Lazerme i era coneguda amb el nom de casada o bé amb el títol de comtessa de Lazerme. La casa va ser cedida a l’Ajuntament, que el 1979 hi va instal.lar el museu municipal d’art.
La senyora de Lazerme va morir a Perpinyà el 2012, als 102 anys. Ara el palauet ha estat renovat i estrena la nova disposició museística amb el reclam de Picasso a Perpinyà.