Bruges també va ser grisa i negra, fa temps

La novel.la del belga Georges Rodenbach Bruges la morta va influir massa en altres escriptors simbolistes i decadentistes, per exemple els autors catalans de començaments del segle XX addictes al clixé de la "Girona grisa i negra". La novel.la va servir de base més endavant a l'inquietant film d’Alfred Hitchcock La dona que va viure dos cops. Avui a Bruges no hi queda ni rastre d'aquell esperit obscur. La ciutat s'ha convertit en un exemple de restauració de nuclis urbans medievals. Havia estat una capital europea, un centre del comerç hanseàtic i de la irradiació cultural que aquesta prosperitat permetia. L'humanista valencià Joan Lluís
Vives s'hi va instal.lar, exiliat, del 1512 fins a la mort vint anys més tard.

La puixança de la ciutat i el seu brillantíssim gòtic civil van quedar congelats durant segles en l’estat de "bella dorment" novel.lat per Rodenbach. El nou canal mercant de Zeebruge i la indústria del segle XX la van despertar, sense malmetre l'antic entrellat urbà, convertit en atracció dels visitants.

Ara els canals es recorren en barqueta de passejada per comprovar com la somnolència o la vitalitat d'una ciutat poden imposar-se alternativament dintre del ritme dels segles. El Col.legi d’Europa hi imparteix prestigiosos postgraus en dret, economia i ciències polítiques, a diferents edificis rehabilitats del centre històric.

El principal novel.lista belga contemporani, Hugo Claus, era nascut a Bruges. Del llegendari “malestar belga” en va treure el títol de seu llibre més llegit, La pena de Bèlgica, una novel.la “provinciana i universal”, set-centes pàgines sense parar de riure. Aquell enfant terrible de les lletres belgues encarnava l’amor crític del pla país, com també ho feia Jacques Brel. Una de les seves cançons més boniques, “Marieke”, proclama en francès i en neerlandès entremesclats:

Ay Marieke, Marieke il y a longtemps
entre les tours de Bruges et Gand...
Zonder liefde warme liefde
waait de wind, de stomme wind.
Zonder liefde warme liefde
weent de zee, de grijze zee.
Zonde liefde warme liefde
lijdt het licht, het donker licht
en schuurt het zand over mijn land
mijn platte land, mijn Vlaanderlad.


Ai Marieke, Marieke, fa molt temps
entre les torres de Bruges i Gand…
Sense amor, càlid amor,
bufa el vent, l’estúpid vent.
Sense amor, càlid amor,
remou la mar, la grisa mar.
Sense amor, càlid amor,
reverbera la llum, la grisa llum
i esquinça la sorra del meu país
el meu pla país, la meva Flandes.