Pepet i Xicu Florian, tan lluny de la seva platja de Sa Riera

Alguns estius, de jove, baixava a la platja de Sa Riera per saludar i escoltar les històries salabroses d’en Pepet Florian (a la foto) i el seu germà petit Xicu Florian. Josep “Pepet” Pi Amat, de can Florian, fill de Florian i Reparada, havia vingut al món el 20 de novembre del 1900 a Begur. El germà petit, Francesc “Xicu” Pi Amat, tenia a gala ser l’únic begurenc nascut a Sa Riera mateix, “a sa llongada de l’aiga”, el 23 de febrer del 1922. Tres anys més tard Pepet posava el primer motor a la barca de la família, de manera que ja no va caldre remar tant. Als 12 anys Xicu començava a treballar de pescador en el sentit professional, tot i que ja s’embarcava als sardinals dels pescadors de l’Estartit des dels 6 anys. Als 23 es va casar amb Maria Romaní Tarragó, que va morir el 1996, el mateix any que Pepet Florian. El 26 d’octubre del 1990 Pepet va publicar una carta al director al diari gironí El Punt, signada conjuntament amb dos altres vells pescadors de Sa Riera, el seu cosí Florian “Floris” Pi Ferriol i Joan “Lill” Deulofeu Ferriol (alhora fundador de l’Hotel Sa Riera). Es
rebel.laven contra el projecte de port esportiu a la platja del Racó tot dient: “I Sa Riera, com queda la nostra Sa Riera? Ja ara, com tothom sap, té greus problemes amb les porqueries del riu Ter, situat més o menys a quatre milles de la cala”.

En efecte, el creixement del port turístic de l’Estartit ha alterat el moviment dels sediments de la desembocadura del Ter, els quals han inundat la platja de la cala veïna de Sa Riera, fins a convertir-la un desorbitat arenal terrós. La platja de sa Riera es desertitza i s’allunya cada cop més del mar. El problema s’ha agreujat d'ençà carta publicada pel Pepet, en Floris i en Lill. 

Sa Riera és una de les cales del terme municipal de Begur. S’hi comptaven una trentena de barraques de pescadors de temporada, que durant l’hivern residien al nucli interior de Begur. Amb el bon temps baixaven a pescar al viver natural dels bancs d’anxoves i sardines de la platja de Pals o bé, en direcció oposada, a les anfractuositats rocoses del Cap de Begur per agafar rascasses, escórpores, neros, rogers, llenguados, sèpies, molles i llagostes al pla dels Llimbs i a la Brama.

Durant la postguerra encara treballaven dos salins a Sa Riera, el de can Florian i el d’Amador Mont. Encaixaven sardines, arengades i anxoves, al costat de les primeres cases d’estiuejants. A les tavernes del Pilsà, de can Màrio i d’en Florian s’hi cantaven havaneres i s’hi feia ball. 

A partir del 1951 hi van arribar l’electricitat, el telèfon, l’aigua corrent, els estrangers, les urbanitzacions, el càmping i els apartaments damunt les antigues barraques de pescadors. Els Florian va engrandir la casa. Francesc Pi Amat, en Xicu Florian, va voler que els seus dos nois bessons, Paco i Florian Pi Romaní, sabessin pescar. Als tres mesos se’ls enduia a bord, dins d’una cofa de balca, els dies o les nits de calma. Als quatre anys els feia bogar, un rem cada un. Als 9 anys els va comprar una barca de motor i als 14 ja menaven nou mariners a la teranyina de la família. No s’havien inventat els GPS ni les xarxes de niló. 

Després, molt després, Xicu va protagonitzar el reportatge del programa televisiu Thalassa “Xicu, la memòria de Sa Riera” i el llibre de Miquel Martín i Pere Molina Converses amb Xico Florian. Va morir el 26 de juliol del 2009. El van nomenar fill predilecte de Begur i li van erigir un monòlit a la seva platja, que avui s’allunya cada cop més del mar.