La Costa Brava té un templet a flor d’aigua, ahir hi vaig levitar

La Costa Brava té molts punts privilegiats, coneguts o amagats, massius o particulars. Però de templet a flor d’aigua només en té un. Ahir vaig tornar-hi amb amics, per col.locar-me sota la seva ombra amb una vella i commoguda devoció laica. El templet és una figura arquitectònica definida, no s’ha de confondre amb una glorieta o una lògia. El motllo insuperat del templet el va construir l’arquitecte renaixentista Bramante a San Pietro in Montorio, al turó romà de Janícul. Des d’allí, recalcat a la barana panoràmica, Stendhal escrivia al primer paràgraf de la seva obra Vie de Henry Brulard: “Avui al matí, 16 d’octubre del 1832, em trobava a San Pietro in Montorio, al Janícul de Roma. Lluïa un sol magnífic, un lleuger vent de xaloc quasi insensible feia
flotar uns nuvolets per damunt del mont Albano, regnava en l’aire una calor deliciosa i m'he sentit feliç de viure”.

La lògia, pel seu cantó, té a la Costa Brava un exemplar sense rival, la dels jardins de Senya Blanca a S’Agaró, les set arcades de mig punt sustentades per columnes jòniques. Va ser dissenyada en pedra porosa per l’arquitecte Francesc Folguera el 1954 en un rampell d’elevació, en un instant d’estat de gràcia. 

És un dels marcs més civilitzats que l’home d’aquest país ha estat capaç de posar al Mediterrani. L’altre és el templet de Linné, aixecat als jardins Mar i Murtra de Blanes. Tots dos, la lògia i el templet, ho proclamen amb l’esclat d’un diamant. 

Els grans jardins europeus acostumen a ser herència dels castells de l’antiga noblesa. En canvi aquí van florir, a més petita escala, com a residències dels senyors de la societat industrial.

El creador de Mar i Murtra va ser el negociant alemany Karl Faust, resident a Barcelona des del 1897. Volia ser biòleg, però la família el va destinar a la sucursal barcelonina de l’empresa alemanya de maquinària industrial Körting. Aleshores no es desobeïa la família. Tot i així es va jubilar als 50 anys per dedicar-se de ple a configurar la seva finca del jardí botànic Mar i Murtra. 

L’arbust aromàtic de la murtra, anomenada també mirter i murtrera, és el Myrtus communis, del grec myrtos o perfum. Dóna nom al famós Patio de los Arrayanes de l’Alhambra granadina i a la no menys famosa mortadel.la de Bolonya, condimentada amb baies de mortola o murtra. 

El jardí en pendent de Mar i Murtra s’acara obertament al mar, entre Cala Bona i Sa Forcanera. Davant de Sa Forcanera s’alça el lluminós templet neoclàssic de Linné, amb columnes estriades i cúpula semiesfèrica, dedicat al botànic suec que va establir la nomenclatura moderna de les espècies. 

Des de la mort sense descendència de Karl Faust el 1952, un patronat s’encarrega del manteniment de la finca, oberta al públic. El templet de Linné lluïa ahir igual com el primer dia. Més i tot, si tenim en compte el que ha hagut de suportar en el veïnatge durant les últimes dècades. Ahir hi vaig tornar per levitar una estona, tot esquivant els primers grumolls de la temporada de turistes organitzats. 

El blanenc Joaquim Ruyra, pioner i model de la prosa catalana moderna, escrivia: “La naturalesa sembla manifestar, en aquell sereníssim paisatge marítim, pompes i gustos d’argenter”. 

La prolongació de l’autopista de Palafolls a Blanes continua pendent. Els temporals de tardor encara malmenen cada any el passeig marítim de Blanes. Joaquim Ruyra i Roberto Bolaño ja no hi són. Però el templet de Linné, sí. Ho deia, amb un punt d'èpica, el poeta nacional:

Lo que un segle bastí, l’altre ho aterra,
mes resta sempre el monument de Karl;
i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra
a ell no el tiraran a terra,
no esbrancaran l’altívol templet de Linné.