Quinze anys després de l’atemptat contra les Torres Bessones de Nova York que va costar prop de 3.000 vides, la Zona Zero de la catàstrofe es troba reconstruïda. Fa dos anys va obrir les portes el nou gratacels de 104 pisos que ocupa el lloc de les torres abatudes. No van fer cap acte inaugural, no es va tallar cap cinta. Els primers 500 empleats van estrenar les oficines. Volia simbolitzar la capacitat de superació de la barbàrie terrorista, el repte del retorn a la normalitat, una mirada al futur. Fa un any obria al subsòl de la Zona Zero el nou hub o intercanviador de transport públic (onze línies de metro, trens de rodalies i terminal del ferri) dissenyat per l’arquitecte Santiago Calatrava amb dues enormes ales d’acer a la superfície emergida del
vestíbul i la gegantina plaça subterrània Oculus, revestida de marbre blanc, dotada amb claror natural, amb sostre que s’obre i es tanca.
vestíbul i la gegantina plaça subterrània Oculus, revestida de marbre blanc, dotada amb claror natural, amb sostre que s’obre i es tanca.
Només aquesta estació subterrània va costar 4.000 milions de dòlars (el doble del pressupost inicial), possiblement la més cara del món. Les veus que ja es van alçar aleshores contra el malbaratament faraònic de diners públics s’han tornar a sentir: divendres de la setmana passada una sobtada pluja torrencial sobre Nova York va fer aparèixer goteres a la flamant estació.
La futura Torre 2 completarà al moment del vintè aniversari de l’atemptat la reconstrucció total del complex enrunat. Alhora, cap dels candents problemes bèl.lics declarats a múltiples països del món musulmà no ha trobat des d’aleshores la més mínima solució, malgrat que la professionalització de les forces armades occidentals i la tecnologia disminueixin el nombre dels seus soldats sobre el terreny. El president Obama ni tan sols no va poder complir la promesa electoral de tancar la presó “al.legal” de Guantánamo.
Amb la reconstrucció de la Zona Zero queda demostrada la capacitat de reacció del capital financer i del sector immobiliari nord-americà, així com la incapacitat del sector polític per trobar solucions a les diverses guerres en què s’ha involucrat, amb la corresponent mobilització de la indústria armamentista en les tasques de destrucció i de la resta d’actors econòmics en les de reconstrucció, allà on es reconstrueix. La guerra a l’Orient Mitjà, que es va trobar a l’origen de l’acció terrorista contra les Torres Bessones, continua igual o pitjor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada