Gavarres: el bosc ja no és el bosc, però continua sent-hi

Ahir amb l’amic Quim vam anar a bosc, concretament fins l’església romànica de Santa Coloma de Fitor, en ple massís de les Gavarres. Primer vam passar pel forn-pastisseria de Can Xapa a Bordils i vam fer el toc a Can Sipi. Després ens vam endinsar a la Gavarra. El poble dispers de Fitor, integrat al municipi que des del 1977 s’anomena Forallac (per la fusió dels tres ajuntaments de Fonteta, Peratallada i Vulpellac) es va acabar abandonant per manca de rendibilitat de les feines del bosc i la petita ramaderia. “La màquina ha desplaçat l’home, el capital al treball i l’estiuejant al pagès”, escriu l’historiador Enric Sagué al llibre Els
últims hereus. “Pare, que el bosc ja no és el bosc...”, afirma Joan Manuel Serrat a la popular cançó “Pare”.

És cert que aquests antics dominis de carboners, pastors, llenyataires i llevadors de suro s’han convertit en una mena de parc per al lleure de la societat urbana. El bosc ja no és el bosc d’abans, però continua sent-hi. Ara té un aire –o més que un aire— de residència secundària dels de la ciutat. 

La tramuntaneta d’ahir esmaltava el blau del cel damunt del bellíssim romànic llombard del segle X, restaurat el 1987 i el 2011. El vent imprimia un tremolí efervescent a les fulles de les alzines. També enllustrava la flor violeta dels escardots, el vermell de les roselles, l’or vell del blat erecte, el negre ferreny de la pissarra... 

A Santa Coloma de Fitor encara s’hi celebra cada any un concorregut aplec el tercer diumenge d’octubre. El poblament remunta molt enrere, com testifiquen els monuments megalítics a un dels nuclis més densos de dòlmens a tot Catalunya. 

A l’època daurada de les lleves de suro per a la fabricació de taps d’exportació, els propietaris d’alguns dels quaranta masos de Fitor formaven part el segle XIX de l’aristocràcia local. Al mas Torroella de Fitor hi va néixer l’escriptor palafrugellenc Miquel Torroella i Plaja, que ara té un monòlit a l’ombra d’aquesta església. 

Al veí Mas Cals hi va néixer la mare de Josep Pla. Tots dos masos han estat restaurats i ara operen com allotjament rural. A la finca Can Puig de Fitor, propietat de la Fundació Catalunya-La Pedrera, el jove pastor palamosí Carlus Trijueque s’encarrega amb el seu ramat d’ovelles i cabres de la neteja del bosc i el manteniment de les pastures. 

Finca Fitor és avui el nom comercial de l’empresa de la família Botey, dedicada a la gestió forestal de les 1.000 hectàrees que posseeix en aquest indret. Josep Botey Riera era un industrial tèxtil barceloní que a partir del 1947 va adquirir fins a nou masos de Fitor (primer els de ca l'Anguila i can Plaja, tot seguit les finques de la Cavorca, can Joanola i can Cals, finalment els masos de l'Estanyet i del Carrony). Deu anys després només n’hi quedaven dos d’habitats per masovers, el Mas Plaja i el mas Vidal. 

Les Gavarres havien estat conegudes com “la muntanya dels cent focs” per la quantitat de carboners que hi treballaven. El canvi energètic i el desenvolupament fabril i turístic dels municipis de la plana van buidar els masos. 

La finca va ser heretada el 1967 pel fill Joan Botey Serra, enginyer químic que va estudiar posteriorment enginyeria agrària per ocupar-se’n i trobar-li nous aprofitaments. Va mantenir-hi fins el 1996 el ramat d’un miler d’ovelles i cabres. També va signar un acord amb l’empresa paperera Torres Hostench per plantar-hi eucaliptus. Ha participat en càrrecs de múltiples organismes forestals nacionals i internacionals. La filial Agrofitor ha obert una línia de turisme rural, visites guiades i lloguer d’espais. 

Es troben en bon estat els onze quilòmetres de camí de terra que separen Santa Coloma de Fitor de la carretera general de Girona a Palamós. El bosc ja no és el bosc d’abans, és el d’ara. D'alguna manera es troba restaurat, igual com els antics masos, encara que sigui amb altres usos. Ahir tot Fitor es veia esmaltat per una tramuntaneta agraïda, viva, rejovenidora.