Avui fa 25 anys de l'inici del “Sí que es pot!” contra la màfia

Aquesta foto l’he feta a Pisa (Toscana), lluny de Palerm (Sicília). Avui s’escau el 25 aniversari de l’assassinat a la capital siciliana a mans de la màfia del jutge Paolo Borsellino. El seu adjunt, el jutge Giovanni Falcone, a l’esquerra de la foto, va ser abatut a la mateixa ciutat i pels mateixos autors 57 dies més tard. Eren els dos magistrats que dirigien la investigació contra la màfia, després de la detenció dels primers penedits. Borsellino i Falcone no van ser, ni de lluny, els primers ni els últims assassinats de la Cosa Nostra, la Camorra o la Ndrangheta. Però van marcar un tombant, es van convertir en un símbol encara avui molt present a Itàlia de revolta contra les màfies --les grosses i les petites--, l’inici d’una mena de “Sí que es pot!” enfront de les
extorsions, els homicidis, la corrupció tentacular del crim organitzat. 

Naturalment, a la màfia amb prou feines li fa pessigolles allò que puguin pensar o dir els ciutadans. Però ara els mafiosos no gallegen tan obertament com abans, no són els senyors de la guerra impunes, intocables. S’han refugiat als grans negocis de guant blanc, dominen l’obra pública, els paradisos fiscals, empreses legals. Els seus negocis fraudulents són més pactistes i menys ostentosos. 

Les màfies continuen sent una poderosa multinacional, però d’ençà l’assassinat dels jutges Borsallino i Falcone, existeix l'antimàfia entre la gent del carrer. La germana del jutge Borsellino, Rita Borsellino, ha manifestat: “No hi ha voluntat política d’acabar amb la màfia. La va haver amb les Brigades Roges i van ser derrotades, La Cosa Nostra, no ” 

El periodista català Joan Queralt ha dedicat mitja vida a escriure el monumental llibre Crónicas mafiosas. El subtítol diu: Sicilia 1985- 2005, veinte años de mafia y antimafia. El jove periodista napolità Roberto Saviano s’ha fet un nom arreu del món després de la publicació del seu treball Gomorra, Viatge a l’imperi econòmic i al somni de domini de la Camorra. 

És probable que la màfia no hagi perdut ni un metre de terreny, igual com l’economia subterrània en general. Segurament ara contracta més empresaris que no pistolers, mata menys i té més poder. Però després de l’assassinat de Borsellino i Falcone mai més no s’ha parlat igual de la màfia. Se n’ha parlat més i d’una altra manera. És la seva victòria, avui fa 25 anys. In honorem.