Qualsevol “gipsy king” pretén eclipsar la rumba catalana

El festival d’estiu barceloní Jardins de Pedralbes acaba de presentar el cartell i anuncia el 30 de juny el concert d’uns Gipsy Kings que en realitat no ho semblen. En lletra petita precisa: “Chico Castillo, Mario Reyes i André Reyes”, i en lletra grossa: “Gipsy Kings”. Només André Reyes formava part de l’octet original, creat fa més de trenta anys per dues famílies gitanes catalanes assentades entre Arle i Montpeller. Van popularitzar la rumba catalana arreu del món. Siguin quins siguin els integrants del grup que es presenta amb el nom de ressonància internacional de Gipsy Kings (premi
Grammy al millor àlbum de world music el 2014), la rumba catalana no està de sort al nostre país d’origen, potser estigmatitzada per gitana i aflamencada.

Representa la música popular més genuïna de Barcelona, segurament l’única música pop d’arrel urbana nascuda al conjunt d’Espanya i l’única autòctona d'aquesta mena nascuda a Europa durant el segle XX. Tot i així ningú no li ha fet mai gaire cas ni li han reconegut el prestigi, fora de l’enyorat argentí Gato Pérez i dels cercles de practicants i seguidors. Acostuma a passar amb tots els gèneres de música popular, si se’ls compara amb la reputació, els equipaments i els pressupostos de la música clàssica i del pop de consum. 

Els cantants Peret i Gato Pérez van passar la vida defensant que la rumba catalana no tenia res a veure amb el flamenc andalús, a part de recórrer a la guitarra acústica per al característic ventilador (corda i percussió alhora) i a les palmes per a la bomba rítmica. Manté una filiació més estreta amb els cants de Llevant (l’antic flamenc catalano-valencià), mestissats amb la música tropical afro-cubana, el mambo de Pérez Prado i el rock de l’època d’Elvis Presley. 

“La rumba neix al carrer, filla de Cuba i un gitanet”, cantava el Gato Pérez. És el tropicalisme dels barris de la comunitat gitana de Barcelona per fer vibrar la Catalunya amb malucs balladors, que també existeix. Peret repetia amb molta intenció: “La rumba és molt nostra. La sardana no ho sé”. 

A les festes de la Mercè del 1987 ja es va organitzar al Portal de l’Àngel una Nit de la Rumba Catalana, --“el pop autèntic de la metròpolis”, deia la convocatòria-- , dirigida i presentada pel Gato Pérez, amb llegendes vivents com Antonio González “el Pescaílla” i el seu germà Joan González “l’Onclu Polla”, les Estrelles de Gràcia amb Patata González i Ricard Batista Tarragona, els Chipen amb Peret Reyes i Johnny Tarradellas. La iniciativa es va repetir amb el mateix nom el 1996 a la Plaça Catalunya. 

El 1995 l’extinta revista barcelonina El Manisero va organitzar un seminari d’estudiosos durant tres dies al Centre Cívic Drassanes sobre "El rumb de la rumba”. Però els musicòlegs estaven molt verds en la matèria i ningú no sentia massa necessitat de consens. El 2008 es va repetir el debat al Simpòsium Nacional de Rumba Catalana, al Centre Artesà Tradicionàrius. 

Els musicòlegs i el consens social continuaven verds. El 2010 Peret va apadrinar i dirigir un curs d’introducció a la rumba al Conservatori del Liceu, organitzat en col.laboració amb els promotors del Foment de la Rumba Catalana (Forcat), que cada any organitzen la Diada de la Rumba Catalana, una marató d’intèrprets que es relleven durant sis hores a la sala barcelonina del Tradicionàrius, situada a la república tropical i independent del barri de Gràcia. 

El mateix dia que s’anunciava el concert d’estiu dels Gipsy Kings a Barcelona, declarava Rogeli Herrero, un dels integrants del popular grup rumber dels Manolos, dissolt després de la seva recordada participació a la cerimònia de cloenda dels Jocs Olímpics del 1992 amb l’Amics Per Sempre a ritme trepidant de rumba: “Els Gipsy Kings no van voler venir i l’Ajuntament sabia que el públic ens estimava ”. 

Encara estem igual, vint-i-cinc anys després. La pròxima edició de la Diada de la Rumba Catalana tornarà a ser una multitudinària trobada de catecúmens, de marginats, mentre els Gipsy Kings fan ballar el tout Barcelone als jardins del palau de Pedralbes, a l’Upper Diagonal, amb entrades a preu de luxe.