També publicat a Eldiario.es
Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid acaba d’obligar l’Estat a indemnitzar amb 1.494 milions d’euros la companyia d’autopistes Abertis. La resolució judicial destapa un cop més el mecanisme pervers pel qual les grans empreses privades concessionàries de serveis públics no assumeixen el risc inherent a qualsevol negoci i obliguen per contracte previ l’administració a indemnitzar-les en cas de no assolir les expectatives previstes de rendiment de les seves inversions. Si aquestes expectatives augmenten, negoci rodó per al concessionari. Si disminueixen, els seus interessos es veuen igualment coberts per l’erari públic. La sentència ha revelat l’existència d’un informe del Consell d’Estat que l’any 2006 alertava sobre la l’aparició d’una arriscada clàusula de compensació en el conveni amb la concessionària d’autopistes per
a l’ampliació de l’AP-7 amb tres vials en cada sentit entre Salou i la Jonquera, el tram més transitat de tot Espanya. El Consell d’Estat era de l’opinió que aquella clàusula implicava la “desaparició del risc” per al concessionari i s’apartava del “principi rector” que regula les concessions d’autopistes des del 1972.
Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid acaba d’obligar l’Estat a indemnitzar amb 1.494 milions d’euros la companyia d’autopistes Abertis. La resolució judicial destapa un cop més el mecanisme pervers pel qual les grans empreses privades concessionàries de serveis públics no assumeixen el risc inherent a qualsevol negoci i obliguen per contracte previ l’administració a indemnitzar-les en cas de no assolir les expectatives previstes de rendiment de les seves inversions. Si aquestes expectatives augmenten, negoci rodó per al concessionari. Si disminueixen, els seus interessos es veuen igualment coberts per l’erari públic. La sentència ha revelat l’existència d’un informe del Consell d’Estat que l’any 2006 alertava sobre la l’aparició d’una arriscada clàusula de compensació en el conveni amb la concessionària d’autopistes per
a l’ampliació de l’AP-7 amb tres vials en cada sentit entre Salou i la Jonquera, el tram més transitat de tot Espanya. El Consell d’Estat era de l’opinió que aquella clàusula implicava la “desaparició del risc” per al concessionari i s’apartava del “principi rector” que regula les concessions d’autopistes des del 1972.
L’informe va ser ignorat per la ministra de Foment del govern Rodríguez Zapatero, Magdalena Álvarez. Va preferir estimar que el trànsit de l’AP-7 entre Salou i la Jonquera augmentaria un 2% anual fins el final de la concessió l’any 2021 i cobriria la inversió de la concessionària. Es comprometia a compensar-la econòmicament en cas contrari.
La crisi econòmica va desmentir les previsions i la companyia ha obtingut als tribunals la indemnització per un valor de 1.494 milions. El govern recorrerà la sentència al Suprem i allargarà el contenciós, suposant que no allargui també la concessió com en ocasions anteriors.
La campanya “Prou peatges. No Volem Pagar” va sumar nombrosos adeptes amb gran rapidesa l’any 2012 a les autopistes catalanes. No va trobar prou suport polític parlamentari i es va extingir amb la mateixa rapidesa, per a gran alleujament de la concessionària. Catalunya té l’escàs honor de comptar des del 1969 amb l’autopista de peatge més antiga d’arreu d’Espanya i que els usuaris continuïn pagant-hi prop de cinquanta anys després.
La catalana Abertis és avui un grup líder internacional en gestió d'autopistes, present a 14 països d’Europa i Amèrica. A Catalunya i arreu d’Espanya és el primer operador del ram. CaixaBank n’és el soci majoritari amb un 30% de les accions, seguit pel fons d’inversió CVC Capital Partners i per la constructora OHL de Florentino Pérez. La companyia va declarar l’any passat 796 milions d’euros de beneficis, un 13% més que l’exercici anterior.
El president Salvador Alemany va començar la carrera empresarial com a responsable de la Societat Anònima d’Aparcaments de Barcelona (SABA), una altra concessió privada en terreny públic, i també amb la Caixa de soci majoritari. Va presidir la secció de bàsquet del FC Barcelona (1986-2003), el Cercle d’Economia (2008-2011), el Consell Social de la Universitat de Barcelona (2012-2016) i el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement de la Generalitat de Catalunya (2011-2015), nomenat per Artur Mas. Actualment presideix el patronat del Gran Teatre del Liceu.
Si continuem així, fins l’any 2021 encara pagarem molts peatges, suposant que la data de venciment no s’allargui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada