Ahir Josep M. Dacosta i jo vam entrar al castell roquer de Quermançó, generalment tancat al públic, acompanyats pel propietari Josep M. Martorell Pastoret. La petita fortalesa despunta al cim d'una cinglera que s'alça a mig camí de la transitada carretera entre Figueres i Llançà, al terme municipal de Vilajuïga. Salvador Dalí va expressar la idea aparentment surrealista de construir un monumental orgue accionat per la tramuntana al castell de Quermançó. La idea no era descabellada, els estudis realitzats l’han demostrada tècnicament viable, però encara pendent de materialitzar. El 28 d’octubre del 1958 Salvador Dalí va rebre a la seva residència de Portlligat una delegació municipal de Vilajuïga, encapçalada per l’alcalde Manuel Viñas, per plantejar la idea de muntar un centre dalinià a Quermançó. L'última reconstrucció del castell havia estat obra de les forces napoleòniques el 1808, com també l'últim enderrocament al moment de la seva retirada el 1814. El mariscal Suchet va ordenar volar el polvorí de la fortalesa i li va donar l'actual aspecte escarbotat. Les restes del castell havien revertit a propietat municipal, però de la proposta de Dalí no se’n va parlar més. La propietat del castell va ser permutada per
l’Ajuntament a benefici de l’hisendat de Vilajuiga Santiago Rotés, a canvi dels terrenys de l’escola primària que ara porta el seu nom al centre del poble. A la mort de Rotés, va ser posat en venda per la vídua Montserrat Soler per 40 milions de pessetes. Salvador Dalí va desestimar la compra.
l’Ajuntament a benefici de l’hisendat de Vilajuiga Santiago Rotés, a canvi dels terrenys de l’escola primària que ara porta el seu nom al centre del poble. A la mort de Rotés, va ser posat en venda per la vídua Montserrat Soler per 40 milions de pessetes. Salvador Dalí va desestimar la compra.
L’any 1998 el va comprar per un import inferior l’empresari del ram de l’electricitat de Castelló d’Empúries, Josep M. Martorell Pastoret. El seu projecte d’equipament cultural dalinià i orgue de la tramuntana han topat fins ara amb reiterats inconvenients. L'accés al castell, barrat per tanques de seguretat, només és possible arran d'algunes jornades de portes obertes amb visita guiada, o bé com ahir de la mà amable del propietari.
Un primer projecte d’orgue de la tramuntana, amb vuit tubs que emetrien un acord dissonant gràcies al vent, va ser presentat el 1993 per Oriol Rius Camps, sense èxit. Un nou estudi va ser encarregat a Ivana Rossell Turull, professora del departament d'Arquitectura i Acústica de la l'Escola d'Enginyeria La Salle, integrada a la Universitat Ramon Llull de Barcelona, i a Albert Blancafort, de l'empresa familiar Orgueners de Montserrat, a Collbató.
La maqueta consta d'uns 500 tubs a través dels quals la tramuntana podria fer sonar la seva música, ja fos de manera mecànica espontània o bé a través del teclat convencional de l'instrument. Un cop canalitzat i emmagatzemat l'aire, el regulador de pressió alimentaria els tubs de l'orgue per poder fer-lo sonar tant en dies de vent com en altres de calma plana. Els promotors van tranquil.litzar els veïns de Vilajuïga tot informant-los que l'instrument se sentiria només en un radi de 40 o 50 metres del castell.
Es va dir que podria ser inaugurat el 2004 arran de l'Any Dalí que commemorava el centenari de la naixença. El 2003 el ministre de Ciència i Tecnologia, Josep Piqué, va signar un conveni de col.laboració econòmica amb la societat Castell de Quermançó SL.
Però l'orgue de la tramuntana continua encara avui en fase de projecte i Quermançó com un altiu genoll esgarrinxat de la plana empordanesa, un teclat virtual que no toca cap més melodia, de moment, que la pròpia d'origen del vent, incansable, irremplaçable i sola.
Però l'orgue de la tramuntana continua encara avui en fase de projecte i Quermançó com un altiu genoll esgarrinxat de la plana empordanesa, un teclat virtual que no toca cap més melodia, de moment, que la pròpia d'origen del vent, incansable, irremplaçable i sola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada