Record, cada cop més vague, d’una de les amants del rei

Mentre escrivíem a quatre mans el llibre Roma, passejar i civilitzar-se, Rossend Domènech em va portar a casa d’una dama de l’alta societat romana, als afores de la capital, sense explicar-me per què. Era la comtessa Olghina di Robilant, la qual ens va conduir en el seu cotxe a la residència d'un altre membre de la noblesa romana. Allí vam participar a un distès però enigmàtic dinar, al costat d'un dels cosins italians del rei Joan Carles, Marco Torlonia i de Borbó, que no parava d'anomenar-lo Juanito. La comtessa no s'hi esplaiava tant, però assentia amb interès. La sobretaula va resultar llarguíssima, fins fer-se fosc. Cap element d'aquell dinar no va servir per a la redacció en curs del nostre llibre sobre Roma, malgrat l'interès que Rossend Domènech atribuïa a la trobada. Amb el pas dels anys vaig començar a entendre alguna cosa. El setmanari italià Oggi va divulgar extractes literals de les cartes d'amor de l'any 1957 entre Olghina di Robilant i Joan Carles de Borbó. Tot seguit van aparèixer més cartes dels mateixos protagonistes, algunes en to
dolgut per part de la comtessa.

Rossend Domènech va publicar a la premsa barcelonina un reportatge al voltant d’aquell encès amor impossible de joventut. Jo mateix vaig escriure un altre article, que el director del diari on col.laborava aleshores va considerar més prudent no publicar. 

Les coses han canviat en aquest aspecte durant els últims anys. Ara s’escriu més obertament, amb nom i cognom, sobre les relacions extraconjugals del rei emèrit i el preu que van costar a l’erari públic, si més no les que van superar la fase merament esporàdica. 

La comtessa di Robilant va escriure les memòries, editades el 1991 per Mondadori amb el títol Sangue blu. La premsa del seu país va reproduir extractes d'aquelles cartes d’amor, amb fotos de l'autora al costat de Joan Carles a l'època del seu tracte. L'atractiva imatge de walkíria d'Olghina di Robilant havia estat molt present els anys 50 als ambients de la dolce vita romana, abans de convertir-se en cronista d’ecos de societat. 

Va ser l'organitzadora de la festa d’aniversari del 5 de noviembre del 1958 al famós local nocturn romà Rugantino, on la ballarina Aïché Nana va acabar fent l'strip-tease que després reproduiria l’actriu Nadia Gray a la película La dolce de vita, de Federico Fellini. El ressò escandalós d'aquella i d’altres festes va portar Olghina di Robilant als tribunals, com també a la marginació dels cercles més convencionals i puritans de la noblesa. 

No sabia res de tot això el dia que vam dinar amb ella i altres representants del seu braç als afores de Roma. Vaig escoltar-la fins fer-se fosc tot parlant de vaguetats. Sempre més he lamentat que Rossend no m'informés prèviament de la història d’Olghina di Robilant i de l'autèntic interès de la trobada. Amb el pas dels anys se m'ha anat desdibuixant la història de la comtessa que no vaig saber entendre quan intentava explicar-me-la en persona, ni que fos de manera tan el.líptica.