No tindràs pis assequible en ta vida, si no fas com la cooperativa la Borda

Ahir vaig assistir a la col.locació de la “primera fusta” d’un model alternatiu d’edifici de 6 plantes i 28 habitatges, promogut per la cooperativa la Borda, entre els impulsors de la qual s’hi compta la meva filla gran Helena Febrés Fraylich (a la foto). Està situat al carrer Constitució de la Bordeta, a un angle del solar de l’antiga fàbrica tèxtil de Can Batlló, que va ser el vaixell insígnia de l’evasiu magnat Julio Muñoz Ramonet. El caràcter alternatiu no deriva només de l’estructura de fusta massissa de pi contralaminat, fabricat per l’empresa Egoin de Gernika, que substitueix els materials clàssics. Deriva sobretot de la manera inèdita de finançar, projectar, construir i gestionar l’edifici per part de la cooperativa de futurs usuaris. No es tracta de
cap comuna, aquesta mena d’habitatges d’ús personal i propietat col.lectiva es troben consolidats a altres països.

Dissenyat per la cooperativa d'arquitectes Lacol, els pisos són convencionals, però representen un model alternatiu d’accés a l’habitatge. Alternatiu, participatiu, autogestionat, transformador, verd, solidari i magnífic. 

El 60% del finançament l‘aporta la cooperativa de crèdit Coop57, la resta els socis mateixos amb l’entrada de 15.000 € i un lloguer mensual d’entre 400 i 600 € segons les dimensions de cada pis, així com l’emissió de 800.000 títols participatius de 1.000€ per part de la cooperativa de crèdit, tot plegat al marge del sistema financer convencional. La Borda recalca que és “una promotora autorganitzada per accedir a un habitatge digne, una prova pilot que no només vol aixecar el seu propi projecte, sinó estendre el model i fomentar-ne la repetició”. 

Són uns pioners, la primera cooperativa barcelonina i del conjunt d’Espanya d’habitatges en cessió d’ús. El solar ha estat cedit per l’Ajuntament de Barcelona per 75 anys, amb finalitat de promoure aquesta mena d’iniciatives ciutadanes. El dret d’ús del titular de cada pis també és de 75 anys, sense poder-lo revendre ni rellogar, per evitar la mercantilització o especulació que domina amb tanta brutalitat l’accés a l’habitatge, especialment entre els joves. 

Ahir van posar la “primera fusta” d’un projecte orgullosament polític, en el sentit més noble i constructor que també té el qualificatiu. S’aixeca a una petita part de l’enorme solar de Can Batlló (100.000 m2, més 38.000 de l’antiga estació ferroviària de Magòria), la resurrecció pública del qual abandonat de Can Batlló ha estat una conquesta del teixit veïnal de Sants i la Bordeta.

Han lluitat durant anys a pit descobert per la rehabilitació. S’hi han deixat mitja vida, començant pels pencaires del veterà Centre Social de Sants. Tot i així la part del lleó de l’immens solar se l’enduen les promotores privades de pisos, a preus i condicions de mercat, sobretot al cantó acarat a la Granvia. 

En total s’hi construeixen 670 nous pisos de promoció privada i 430 de protecció oficial, que han d’estar acabats el 2019. Ahir van col.locar la “primera fusta” de l’edifici de la cooperativa la Borda i em va fer molta il.lusió presenciar-ho. Els pioners sempre han estat minoritaris, al començament. De moment, l’Ajuntament ja ha tret a concurs set solars més de la ciutat en cessió d’ús

L’edifici de la cooperativa la Borda demostra que el dret a l’habitatge digne és pot materialitzar en contra de totes les dificultats. És un model guanyador, un acte de fe convertit en credibilitat construïda.