Qualsevol frontera terrestre entre dos països, contemplada sobre el terreny, acostuma a ser un focus d’activitats, incidències, friccions o distàncies mútues. Tot sovint fomenten una població de transfronterers, que viuen d’un cantó i treballen de l’altre. La frontera terrestre més transitada d’Europa occidental des de la implantació del turisme és la catalana del Pertús i la Jonquera. Tot i així el seu dia a dia no acostuma a despertar gaire atenció mediàtica, més enllà de l’esporàdica crònica de successos. Separa des del Tractat dels Pirineus del 1659 comarques igualment catalanes d’un cantó i de l’altre. Tampoc això no trenca el vel de silenci que recobreix habitualment aquesta concorreguda ratlla. És una frontera viva, però
escassament valorada en la consideració general del país.
escassament valorada en la consideració general del país.
Dóna peu a una activitat comercial amb visible pes específic –deixo a part l’invisible--, però se’n parla poc i amb displicència, vista segurament com una zona mancada de prestigi, un franja de no man’s land dominada per camioners, guàrdies civils i compradors de classe treballadora.
La realitat és molt més àmplia, suposant que la realitat interessi algú més enllà dels residents. L’actual alcaldessa del Pertús, Maria Helena Ruart, estima que hi passen cada any sis milions de persones.
Des del 1913 l’edifici que comparteixen l’escola pública del Pertús francès i l’Ajuntament de la localitat es distingeix pel seu petit obelisc arran de la carretera nacional o carrer major, transitat per tothom que no vagi per l’autopista. No fa gaire vaig entrevistar el seu director per explicar l’experiment pedagògic d’escola “transfronterera multillengües”, avalat pel ministeri francès d’Educació, com pertoca a un municipi que té una vorera del carrer major a un Estat i l’altra vorera a un altre. Compta 87 escolars matriculats (el màxim de la seva capacitat), de 2 a 11 anys.
Per un altre cantó, el Pertús i el barri limítrof dels Límits --que pertany a la Jonquera-- sumen disset supermercats de més de de 1.000 m2 cadascun. La seva facturació diària se situa entre 1,5 i 2 milions d’euros.
L’any 2013 va obrir el descomunal Gran Jonquera Outlet&Shopping, amb12.000 m2, 65 locals comercials i 2.000 places d’aparcament. És una inversió del grup familiar d'Antoni Escudero Martínez (Salobre, Albacete, 1954), resident a la Jonquera des de fa més de quaranta anys i antic regidor municipal del PSC entre l’any 1983 i el 2001. El promotor va calcular que vuit milions de francesos resideixen a menys de mitja hora de carretera de la Jonquera i poden aprofitar la diferència de preus. El 90% dels compradors, en efecte, són francesos.
El grup Escudero factura cent milions d’euros per any. Aquesta sola gran superfície dóna feina a 500 persones. El seu restaurant de buffet lliure, a 16€ per persona tot inclòs, amb capacitat per a 800 comensals alhora, s’ha convertit en destinació paradisíaca dels autocars de jubilats francesos que van a passar el dia a la Jonquera (l'oferta similar del restaurant Les Grands Buffets a Narbona se situa a 32,90 €, sense begudes).
La diferència de preus i de legislació també s’aplica a la prostitució arrelada a la Jonquera, on opera el bordell considerat més gran d’Europa al qual un centenar de noies atenen els clients que, més que fer l'amor, el compren fet. La majoria de la clientela també és francesa.
L’activitat del Paradise palesa la manca de normativa que reguli amb una mica d’eficàcia la esclavatge modern que representa aquesta activitat, tot sovint associada a delictes tipificats com proxenetisme, immigració il.legal, falsificació documental i blanqueig de diners. Són els delictes pels quals ha estat jutjat a l’Audiència de Girona el seu propietari i administrador, José Moreno Gómez.
Les escaramusses legals i les escletxes de la normativa són l’especialitat dels responsables del ram i els seus advocats, amb la certesa que la llei permet una part important de la seva activitat. El Paradise (80 habitacions, 2 sales d’espectacle amb capacitat per a 600 clients) va obrir amb els permisos legals immaculats.
Totes les ratlles de frontera acostumen a ser una mena de llimbs, curiosos i actius llimbs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada