La llei del mercat contra el mercat de Sant Antoni

També publicat a Eldiario.es

És una experiència dura arribar a la conclusió que invertir 70 milions d’euros i quasi deu llargs anys d’obres en restaurar l’estructura d’un dels mercats més amplis de la ciutat ha servit sobretot per posar de moda el popular barri de Sant Antoni i fer pujar els lloguers dels pisos fins a extrems que obliguen els seus residents a abandonar-lo. La dura experiència del mercat de Sant Antoni ha de servir sense excusa per insistir en la recerca de mecanismes que posin fre d’una vegada a l’especulació immobiliària desbocada, encara més per part d’un govern municipal amb experiència de lluita en la matèria. Si no ho fes amb la suficient claredat una
força política com Barcelona en Comú, resultaria incomprensible, frustrant i sens dubte amb conseqüències electorals.

Tothom sap que no és fàcil intervenir en la llei implacable de l’oferta i la demanda. Tothom sap igualment que aquesta és precisament la raó de ser de qualsevol govern públic, la seva funció, la seva feina i la seva responsabilitat. Existeixen múltiples precedents a altres ciutats europees de legislació sobre els contractes d’arrendament d’habitatges, amb límits legals de pujada del preu. 

El sistema de l’oferta i la demanda tendeix a l’abús per naturalesa espontània. No genera per ell sol les normes destinades a regular-lo. Aquestes procedeixen invariablement d’un acte de govern, en funció d’un model de convivència influït per la ideologia de cada força política elegida per governar.  

La dolorosa contradicció que ha posat de relleu la rehabilitació del popular mercat de Sant Antoni també té a veure amb el model turístic dominant i amb la necessitat inajornable de canalitzar-lo més que no ho ha estat fins ara. Ha de ser el punt fort, indiscutible i meridià d’un govern municipal encapçalat per Barcelona en Comú.

Qualsevol altre camí resultaria contra natura. Hi ha oportunitats que no es poden malaguanyar i abusos reiterats als quals no ens hem d’acostumar.