Cal de tot per fer un món, inclús partidaris del cel entelat

Ahir van batre a Lleida ciutat el propi rècord de tres setmanes sense veure un raig de sol per culpa de la boira persistent. Tot i així alguns sostenen que aquest fenomen atmosfèric tradicional no ha de ser vist negativament. La condensació de la humitat ajuda a fortificar les plantes dels conreus i els fruiters...  Admeto la llibertat de pensament, reconec que en qüestions atmosfèriques les predileccions de la gent són molt variades. Persones amb gustos diferents dels meus qualifiquen de bon temps els dies de cel llagrimós i ho fan amb una alegria eufòrica, mentre branden el paraigua a tall d'íntim trofeu i s'enfunden la gavardina
com un vestit de gala.

Surten al carrer aquests dies plumbis i clucs com si anessin a un banquet: “Nice weather, isn’t it?”. Opinen que el clima mediterrani tradicional del nostre país és genuïnament africà o s'hi acosta molt i detesten la claror franca del sol com una grolleria, almenys una incomoditat manifesta. En el terreny de la dinàmica atmosfèrica i els seus efectes sobre els humans, la pluralitat d’opinions resulta curiosíssima.

He trobat pel carrer un vell conegut que m’assegura, compungit, que no suporta més la seva còmoda destinació laboral a Lleida per culpa de la boira característica, la dama grisa que ho entela tot amb un vel letàrgic, un sudari que mata el gruix de les coses i el relleu de les apetències, un fenomen plomís i esbalaït que endormisca el paisatge amb una manta d'indolència i li abalteix el to vital. 

A d’altres, en canvi, la boira els inspira. La consideren un atractiu local, un segell de distinció, la poesia de l’hivern. Una casa de turisme rural a Vila-sana (Pla d’Urgell) ha creat la pàgina de Facebook consagrada a lloar la boira, amb el nom “La Boira Turística de Ponent”. “Nice weather, isn’t it?”.