La petita i pròspera Suïssa acaba d’inaugurar el túnel ferroviari més llarg del món, 57 km a través la muntanya alpina de Sant Gotard. Comunicarà Zuric amb Milà en tres hores, però això no és pas el més important. Pel túnel hi circularan diàriament 250 trens de mercaderies i 70 de passatgers. La proporció indica clarament la prioritat: treure camions de les carreteres i fomentar el transport ferroviari. En canvi a Espanya ningú no sap exactament què es porta gastat en l’obra pública més cara durant els últims 25 anys: la xarxa ferroviària duplicada d’alta velocitat. S’ha convertit en la
segona més extensa del món (després del Japó) i la menys utilitzada, malgrat que encara li manquen dos petits detalls que a qualsevol altre país haurien estat prioritaris: el corredor mediterrani entre la segona i la tercera ciutat del país (la zona més poblada i més productiva de la Península) i el transport de mercaderies.
El nou túnel de Sant Gotard ha costat 11.000 milions d’euros i 17 anys d’obres. Calclen que la xarxa espanyola d’alta velocitat ha costat fins ara 47.000 milions d’euros, des de la inauguració de la primera línia Madrid-Sevilla l’any 1992.
El 36% del total d’inversions del ministeri de Foment encara es s’ha destinat enguany a la continuació de les obres de l’AVE, per un import anual de 3.670 milions d’euros. Les rodalies, el corredor mediterrani i el transport de mercaderies per via fèrria poden esperar. L’AVE continua absorbint a Espanya una proporció descomunal de la inversió pública disponible, per a satisfacció del poder fàctic de les grans constructores i escarni de la majoria d’usuaris del tren en general.
El nou túnel de Sant Gotard és fruit de la mobilització de la població suïssa contra la inseguretat, la congestió i la contaminació dels túnels de carretera a aquella regió. A Espanya el 94% del transport continua utilitzant la carretera i per la flamant xarxa de l’AVE no hi circula cap tren de mercaderies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada