Els morts d’avui al Mediterrani, entre el silenci i la xifra

Si funcionés (ahir al migdia es trobava apagat), la xifra digital del comptador de refugiats ofegats enguany al Mediterrani, instal.lat per l’Ajuntament al Passeig Marítim de la Barceloneta, a l’altura del carrer Almirall Aixada, hauria superat per primer cop l’atroç llistó de 5.000 víctimes, catorze per dia en mitjana. La xifra es va assolir la vigília de Nadal, sense gaire ressò, per no dir cap ni un. L’any passat van ser 3.777 ofegats i l’anterior 3.279, segons el recompte de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats i l'Organització Internacional per a les Migracions. Potser sumen encara més, perquè els del fons del mar no computen. Sobre una migració calculada enguany de mig milió de fugitius, hi deixen la pell l’1%. La proporció deu semblar assumible o inevitable a tots els governs que han convertit el Mediterrani en fossa comuna. Ha estat el pitjor any, sense que s’albiri cap alternativa a la guerra de Síria i l’Orient Mitjà, a la llavor del mal que deixa sembrada per
a futures collites de terrorisme d’Estat o de terrorisme amateur.
El govern espanyol va acordar el setembre del 2015 amb Brussel.les acollir a partir d’aquella data la seva part de refugiats, fixada en 17.337 sol.licitants d’asil procedents dels camps de Turquia, Grècia i Itàlia. A dia d’avui n’ha acollit 898, el 5% de l’estipulat.
Alemanya va acollir 890.000 demandants d’asil l’any passat i 215.000 enguany, després de l’acord del mes de març de la Unió Europea amb Turquia perquè, a l’espera de la redistribució als països europeus d’acollida, retingui als seus camps de refugiats els migrants deportats que arriben a les illes gregues, a canvi d’un programa d’ajuda de 3.000 milions d’euros.
Les autoritats alemanyes han refusat un 23,9% de las peticions d’asil i declaren que esperen tenir 700.000 expedients tancats a començaments d’any i la totalitat a finals del primer trimestre del 2017. Pel seu cantó, el ministre espanyol d’Afers Exteriors reconeixia la setmana passada que Espanya porta una mica de retard... 

El comptador barceloní d'ofegats va engegar el 28 de juliol. Aquell dia marcava 3.034 morts des del començament d’any. Està previst, no sé per què, que l’1 de gener torni a posar-se a zero.
Poques vegades la simple xifra, retroil.luminada i canviant, ha resultat tan reveladora de la barbàrie en la seva monstruosa plenitud, incrementada dia rere dia del present, en directe. Davant de l’hecatombe, a alguns se’ns acaben els qualificatius o les ganes de repetir-los i que semblin sonar buits. 

L’actualitat del món ofereix per triar un ric ventall de maldats humanes massives, de les quals els seus instigadors n’extreuen beneficis xops de sang. Aquesta em toca de prop, a la vora del mar de casa que contemplo cada dia.