La col.lecció Quaderns de Palafrugell va presentar ahir el fill núm. 25

L’any 1994 vaig escriure el núm. 2 de la col.lecció de llibres Quaderns de Palafrugell, titulat Grans hores de la Costa Brava (Les finques d’Aiguablava, Cap Roig i Mas Juny). Ahir divendres em van fer presentar el seu núm. 25, Un passeig per Palafrugell, de Puri Abarca, el qual ve a culminar l’actual etapa de publicació anual. L’autora ha sabut escriure un passeig complet, suggeridor i de bon llegir. Un passeig no és el mateix que una exploració ni que una escalada a cap cim de la màxima dificultat. Moltes vegades passegem per enèsima vegada al llarg d’un camí que ja coneixem, perquè tornar-lo a recórrer ens brinda un plaer renovat, una descoberta repetida, una interpretació confirmada. El llibre de Puri Abarca no sembla contenir grans revelacions ni tampoc interpretacions inèdites. Aquest és precisament el seu mèrit: haver recopilat de manera detallada tot allò que fins ara crèiem saber sobre el municipi, recordar-nos-ho en detall, tornar-nos-ho a presentar de manera panoràmica i ordenada. I no ha deixat
cap terreny per verd.
Pot semblar un passeig escarrassat, maratonià, però en realitat fa de molt bon caminar, gràcies també a les fotografies antigues i actuals, proporcionades en gran part per l’autèntic coautor del llibre, el fotògraf Paco Dalmau. Qualificar Paco Dalmau de fotògraf és una obvietat molt insuficient. En realitat és el gran i alhora humil cronista que tot municipi desitjaria tenir i que Palafrugell té. 

La quantitat d’actes públics als quals he vist arribar Paco Dalmau amb el seu sarró en bandolera per deixar-ne constància fotogràfica és literalment infinit, fins l’extrem que sempre he pensat que molts d’aquests actes públics senzillament no existirien si no fos perquè Paco Dalmau els ha fotografiat. 

El llibre presentat ahir encara té un tercer autor indispensable: l’Arxiu Municipal de Palafrugell que vaig veure néixer i començar a caminar fent tentines a les velles instal.lacions del carrer Cervantes, on jo sotmetia la jove arxivera al corcó quotidià per tal de documentar els meus llibres de temàtica palafrugellenca i empordanesa. La noia, al mateix temps que criava la seva família, intentava aixecar gairebé de zero un arxiu històric que, traslladat l’any 2001 a un edifici més adaptat, s’ha convertit sota la seva direcció en un magnífic i dinàmic equipament. Sempre vaig prometre a la jove arxivera, quasi com una amenaça, que quan em jubili del tot tornaré per turmentar-la de nou. 

Fa un moment he parlat de Paco Dalmau com el gran i humil cronista que tot municipi desitjaria tenir i que Palafrugell té. Els mateixos qualificatius s’han d’aplicar a Conxa Saurí, la directora d’Arxiu Municipal que tot municipi desitjaria tenir i que Palafrugell té. 

Els llibres de la col.lecció Quaderns de Palafrugell no s’han fet sols. Els hem escrit una colla d’autors, però no hauríem pogut fer-ho sense l’ajuda decisiva de persones com Paco Dalmau i Conxa Saurí, ni tampoc sense el patrocini sostingut per l’Ajuntament de Palafrugell i la Diputació de Girona al llarg dels anys. 

Puri Abarca ens representava ahir divendres d’alguna manera tots, i ens representava molt bé amb el seu Un passeig de Palafrugell acabat d’imprimir, amb la tinta encara fresca. La vaig felicitar i vaig expressar la nostra gratitud a l’Arxiu Municipal, una gratitud vella i ara renovada.