Avui fa 80 anys dels quatre ministres anarquistes al govern espanyol

Avui fa 80 anys de l’entrada al govern espanyol, en el context de la Guerra Civil, de quatre ministres anarquistes de la CNT-FAI. Aquest fet insòlit, únic en la història del moviment obrer arreu del món, reflecteix la influència majoritària de l’anarcosindicalisme, molt per damunt aleshores de socialistes i comunistes, malgrat que posteriorment els llibertaris s’hagin vist combatuts i denigrats per tots els sectors ideològics. En reconeixement del seu ascendent sobre el moviment popular, el govern presidit pel socialista Largo Caballero va nomenar el 4 de novembre del 1936 Federica Montseny com a ministra de Sanitat, el reusenc Joan Garcia Oliver ministre de Justícia, el barceloní Joan Peiró ministre d’Indústria i el murcià Juan López Sánchez ministre de Comerç. Amb Federica Montseny,
Espanya va ser el primer país d’Europa a tenir una dona ministra.

El dret de vot de les dones havia estat reconegut per les Corts constituents de la II República el 1931 i exercit per primer cop a les eleccions generals del 1933. A França les dones només van poder votar a unes eleccions generals a partir del 1945 i la primera dona ministra va ser nomenada el 1947 (Germaine Poinso-Chapuis, de Salut Pública i Població, al govern presidit pel gaullista Robert Schumann). 

Els quatre ministres anarquistes del govern espanyol es van veure destituïts després dels Fets de Maig del 1937, la cruenta guerra interna per l‘hegemonia del moviment popular, guanyada per socialistes i comunistes. Menys de dos anys després, Federica Montseny va ser dels últims combatents d’evacuar Barcelona el 26 de gener del 1939, el mateix dia de l’entrada de les tropes franquistes. 

Malgrat disposar de passaport diplomàtic com a ex ministra, va creuar a peu la frontera del Pertús amb els dos fills petits (Vida, de cinc anys, i Germinal, de set mesos), la seva mare malalta i amb una cama fracturada, la mare del seu company i la seva germana adoptiva amb un fill d’un mes. Instal.lada a Tolosa del Llenguadoc, hi va morir el 1994, als 88 anys. 

Joan Peiró va ser lliurat el febrer del 1941 per l’ocupant alemany de França al govern franquista i executat l’any següent amb sis altres cenetistes al camp de tir de Paterna (València). El reusenc Joan Garcia Oliver va morir a l’exili de Mèxic el 1980. Juan López Sánchez va retornar de Mèxic el 1967 i va morir a Madrid el 1972. 

El moviment anarcosindicalista comença a ser estudiat els últims anys sense la visió deformada dels seus rivals ideològics, ja sigui la imatge de terroristes sanguinaris o la d’utòpics sense sentit organitzatiu. Van ser els més nombrosos i els més castigats del moviment popular durant la II República, la Guerra Civil i l’exili.