Els encants de la meva vella coneguda senyoreta Murphy i les següents

La senyoreta Marie-Louise Murphy, retratada en aquest quadre del pintor François Boucher que penja al museu del Louvre, és una vella coneguda meva a qui he dedicat algunes indagacions. Malgrat no ser cap obra mestra del nu ni del retrat, el quadre destaca per la franquesa de la utilitat eròtica amb què va ser pintat, concebut com a imatge frontal (si es pot dir així) de l'encant de la noia que la cort de Lluís XV de França volia convertir en una de les amants encarregades de distreure el rei. N’existeixen dues versions pintades pel mateix François Boucher el 1751 i el 1752, en idèntica postura de la model sdraiata bocconi, com dirien en italià. A la primera, Marie-Louise Murphy tenia 16 anys i Lluís XV havia demanat que la pintessin per poder-se
orientar sobre els atractius que li lloaven els seus subministradors en la matèria.

La segona versió confirmava d’una manera encara més oberta els mèrits de la noia, convertida ja en fugaç amant del rei, el qual se’n va cansar aviat per recaure en braços de la Pompadour i les següents. Marie-Louise Murphy va passar a la història més per aquest quadre que pel seu paper a la cort de Versalles.

Les dues versions de la tela, descontextualitzades de l’ús venal que les va fer néixer, han arribat als museus sense malícia com a pintura cortesana del XVIII francès. El pintor François Boucher tenia un ull posat en Rubens i l’altre en Correggio, els quals havia estudiat durant el seu prescriptiu viatge a Itàlia. Els va estudiar molt de passada, això salta a la vista. 

La figura de la cortesana i del cortesà existeix des que existeix el poder com a repartidora de càrrecs i prebendes. Les cortesanes no són pas més nombroses que els cortesans. A Versalles van fer el cim degut a l’exuberància inflamada d’aquella cort. Amb la intervenció de la guillotina el panorama es renovaria relativament. Una part de la vella aristocràcia es va veure escombrada pel canvi d’època i una altra es va incrustar en les noves elits burgeses de grans empreses, bancs, consells d’administració i nous governs. 

A Lluís XIV, el rei Sol que va construir Versalles, l’havien casat als 15 anys amb la infanta Maria Teresa d’Àustria, que en tenia 22. Només dos anys després del casament, el rei Sol reconeixia com a favorita oficial Louise de La Vallière. La reina, que es defensava en francès amb accent hispànic, confessava a propòsit de la rival no aguantar “cette poute”. Va haver d’aguantar aquesta i les següents, com Madame de Montespan a partir del 1667, per a la qual el rei va ampliar Versalles amb el niu d’amor del palau del Trianon. 

La Montespan va tenir set fills bastards amb Lluís XIV, el qual l’abandonaria el 1669 a favor de Madame de Soubise. El rei també se’n va cansar. El 1682 prendria com amant oficial una de les institutrius de l’anterior fillada adulterina amb la Montespan, la jove Françoise Scarron. El monarca la va convertir en marquesa de Maintenon i la cort de seguida la va anomenar Madame de Maintenant. 

El successor, Lluís XV, va enfortir la fama de Versalles en aquest terreny, tot mantenint simultàniament com amants reconegudes les quatre filles del marquès de Nesle, dintre d’un ménage à quatre perfectament historiat, fomentat pel cardenal Richelieu per tenir el rei entretingut i poder dur a terme la seva política. Però la favorita emèrita, la de més ascendent sobre el monarca seria a partir del 1745 Jeanne-Antoinette Poisson, convertida en marquesa de Pompadour, rellevada tanmateix per la jove comtessa Du Barry a partir del 1768 fins a la mort del rei sis anys més tard. 

A aquesta última li va tocar conèixer la següent etapa marcada per la guillotina, a la qual va sucumbir com enemiga del poble el 1793, poques setmanes després que hi passés la reina Maria Antonieta. La figura de la favorita adoptaria a partir d’aleshores noves formes. 

La solemne seu de la presidència de la República Francesa és avui el palau de l’Elisi, comprat per Lluís XV el 1753 com a residència parisenca de la Pompadour. El 1899 hi va morir sobtadament, als 58 anys, el president de la República Félix Faure, oficialment de “congestió cerebral”, mentre la seva amant de 26 anys Marguerite Steinhell li practicava una fogosa felació. 

L’actual titular de l’Elisi, que se n’escapa algunes nits cofat amb casc de motorista, també ha contribuït al costat de l’actriu Julie Gayet a aquestes llegendes verificades. L’anterior es va divorciar després d’accedir al càrrec per casar-se amb l’actriu i cantant Carla Bruni. La setmana entrant es posa a la venda a França el llibre que recull la copiosa correspondència de cartes amoroses entre el president François Mitterrand i la seva amant clandestina Anne Pingeot (molt ben escrites, per cert).
La meva vella coneguda senyoreta Murphy no ha passat a la història més enllà del quadre que penja al Louvre. En canvi el seu paper es manté de ple, sense discontinuïtat. La rumbosa princesa Corinna zu Sayn-Wittgenstein també ha tingut el seu moment a la cort reial madrilenya, per posar un cas.