Els camins de ronda, una meravella amb entrebancs

Sóc un fervent adepte dels camins de ronda de la Costa Brava, grandiosos en la seva humilitat abocada a la glòria del paisatge de marina. Serpentegen les sinuositats de la costa amb antigues funcions de vigilància, comunicació o contraban, convertits avui en joies del patrimoni natural per la bellesa que brinden al caminant arran de mar mentre li permeten viure a estones el somni de la vida lliure. No és el mateix un passeig marítim que un camí de ronda. Aquests són les saboroses petites engrunes caigudes de la taula del desgavellat festí urbanístic litoral. Fa dècades que els recorro amb una emoció creixent i un ritme de pas decreixent, sense recança dels temps accelerats, en una mena de processó particular, expiatòria, joiosa i
sostinguda. L’any 2009 els vaig dedicar a El Periódico una sèrie estiuenca en 14 capítols, de Portbou a Lloret de Mar.

El govern tripartit d’esquerres de la Generalitat va qualificar els camins de ronda "d’important actiu cultural i paisatgístic" i hi va invertir entre 2005 i 2007 un total de 4,5 milions de euros per rehabilitar-ne 16.513 metres a tretze trams de la Costa Brava, en paral.lel a la tramitació parlamentària de la Llei del Paisatge. Es va atribuir aleshores a l’impuls del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, l’ex alcalde socialista gironí Joaquim Nadal, i del seu director general d’Arquitectura i Paisatge Joan Ganyet, ex alcalde de la Seu d'Urgell. 

Les declaracions oficials ostenten una tendència enfadosa a la retòrica, tot i que de tant en tant serveixen. Avui dimarts el ple de la Diputació de Girona aprova una moció de suport a la candidatura dels camins de ronda de la Costa Brava com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. La iniciativa està impulsada per la veterana Associació d’Amics de la UNESCO de Palafrugell, és a dir per Josep Granés Presas, Enric Carreras Vigorós i Carme Llenas, que un dia remot del 1991 es van conjurar en en defensa dels camins de ronda a l’hostal la Barraca de Llafranc. Sense la seva tasca tenaç alguns camins que avui tothom recorre amb delit encara serien inaccessibles. 

En aquests 25 anys no tot han estat victòries, com les que ara es poden celebrar amb entusiasme al camí de Cala Guillola de Cadaqués, al mirador del Putxet entre la Cala Cristus i la platja de Torretes de Calonge o al mirador de Ses Ànimes d’Aigua-Xelida, antigament abandonats i impracticables per degradació o per barreres de finques particulars. 

Els impulsors de Palafrugell encara tenen el gruix de la feina a casa seva mateix, a les diferents platges d’aquest municipi. El camí de ronda del Pinell a Llafranc, sota el far de Sant Sebastià de la Guarda, continua desviat per l’interior i barrat al penya-segat per un propietari particular. El camí de ronda del Golfet, a Calella de Palafrugell, es troba interceptat per les obres de construcció del polèmic xalet de grans dimensions. El camí de ronda de Cala Sorellera, entre Tamariu i Aigua-Xelida, continua en perilloses condicions de fa anys, a l’espera de l’expropiació d’una petita porció de la finca privada limítrof. 

La responsabilitat compartida entre ajuntaments, Generalitat i direcció general de Costes del ministeri de Medi Ambient no sempre significa una suma d’esforços, per culpa d'això es troben també a l’espera altres trams de particular bellesa i acusat abandonament, com el de Port Salvi a Cala Vigatà, que ha de permetre enllaçar en condicions practicables per a tothom les anfractuositats del terme de Sant Feliu de Guíxols amb les de Tossa de Mar o bé el tram entre Cap Sa Sal i Sa Riera, al fabulós mar de Begur. 

La candidatura dels camins de ronda de la Costa Brava com a Patrimoni Mundial de la UNESCO serà lenta. Prosperarà o no prosperarà (a la demarcació gironina han estat rebutjades o ajornades altres candidatures: les ruïnes d’Empúries, la serra transfronterera de l’Albera, el triangle dalinià Figueres-Púbol-Portlligat). Però alguns vells conjurats i molts caminants anònims meravellats seguirem defensant-los i recorrent-los amb clara consciència del privilegi, a l’espera que les autoritats es posin d’acord algun dia de manera resolutiva i sobre el terreny, no només amb declaracions de suport.