El vi grec que alegra el dia, de l’antiguitat fins ahir mateix

Ahir de bon matí plovia i vaig decidir anar a visitar l’exposició sobre “El vi grec. De l’antiguitat als cellers catalans actuals”, muntada al Museu d’Arqueologia de Catalunya, al costat del Teatre Grec de Montjuïc. Em va donar una magnífica sorpresa, per la seva claredat ben resumida i presentada. Generalment els museus m’embafen, si no és per refugiar-me de la pluja o per anar a veure una cosa concreta. Ahir em va entusiasmar que els textos explicatius rebessin la mateixa importància que les peces de l’antiguitat, amb una admirable capacitat de síntesi afirmativa, desplegada en lletra grossa i paràgrafs resumits als plafons murals retroil.luminats. Els breus textos d'aquesta exposició assenten tres o quatre idees fonamentals que no sempre s’han vist reconegudes amb la mateixa franquesa: la civilització romana no ho va inventar pas tot, el conreu de la vinya i la producció de vi van arribar aquí set segles abans que ells, a través
dels fenicis i els grecs.

Als museus s’hi acostumen a acumular gran quantitat d’objectes i poca explicació, sovint presentada de manera microscòpica, secundària o espessa. Per això l’exposició d’ahir em va procurar una satisfacció duplicada. Hi vaig llegir amb la màxima comoditat paràgrafs realçats com el següent: “El vi, l’oli i el pa eren essencials en la societat grega i després romana. Només el vi, però, va arribar a protagonitzar la vida social, política i religiosa. Com en el passat, avui el vi té un paper social important i té efectes saludables si es beu amb moderació. El vi continua sent un element identitari de la nostra societat i les seves arrels històriques ens lliguen a la cultura grega i romana a la Mediterrània, al seu paisatge i la seva gent". 

El mèrit del muntatge és del treball de Pol Carreras al màster de Gestió Cultural de la Universitat de Girona titulat El vi a l’Empordà. De l’antiga Emporion als cellers actuals. Projecte d’una exposició temporal, dirigit pel professor Xavier Aquilué. El disseny de la mostra ha estat obra de l’estudi figuerenc d’interiorisme de Jordi Pigem i Marta Matamala. 

Al costat de tota mena d’àmfores vinàries (copes, vasos, cràters), estris de treball de la vinya durant l’Antiguitat, llavors fòssils de raïm i la inevitable projecció audiovisual, els responsables han volgut establir el lligam amb l’actualitat. Subratllen que la tradició mil.lenària de producció i consum de vi fa que molts viticultors catalans d’avui se’n sentin orgullosos i vulguin evidenciar-la a les seves etiquetes. Entre les ampolles exposades de l’última generació hi vaig veure el vi Apoikia del celler Vinyes de Mahalta a Torroella de Montgrí o les del Mas Llunes de Garriguella que s’anomenen Cercium (el vent cerç o tramuntana), Emporion i Rhodes. 

Entre les sentències de diferents autors que es llegeixen ampliades als murs de l’exposició, vaig retenir la de l’historiador grec Tucídides, que el segle V aC afirmava: "Els pobles del Mediterrani van començar a sortir de la barbàrie quan van aprendre a cultivar la vinya i l’olivera". I també amb una altra de fa quatre dies, quan Josep Pla escriu: "La vida, la salut, el seny són inseparables d’una bona, continuada, ampolla de vi". 

A la sortida del Museu d’Arqueologia de Catalunya havia parat de ploure. Els sis tarongers pletòrics i lluents de l’entrada es veien carregats de fruit i el ceibo que els acompanya presentava un dels seus erèctils raïms de flors vermelles. Només arribar a casa vaig obrir una ampolla de vi de les millors ocasions, en honor de l’exposició que em va alegrar el dissabte.