Dels grecs de Roses no en sabem res, eclipsats pels veïns d’Empúries

Fa segles que s’afirma que la ciutat grega de Rhode va ser fundada pels grecs rodis procedents de l’illa de Rodes el segle VIII aC i que es troba soterrada a Roses, concretament al recinte de la Ciutadella. Rhode en grec significa roses. El golf de Roses s'ha dit sempre així i no pas golf d'Empúries, com hauria estat lògic en cas que aquesta última ciutat, situada a la mateixa badia, hagués ostentat sempre la primacia. La fundació de Rhode pels rodis a Roses seria anterior de dos o tres segles a Empúries i constituiria per tant la una de les primeres ciutats gregues de l'Occident mediterrani. Malgrat la transcendència d'aquesta possibilitat i els
indicis que la sustenten, les excavacions a la Ciutadella de Roses han estat tardanes, reduïdes i sense cap conclusió important fins ara en aquest aspecte. Altres investigadors com Adolf Schulten han preferit pensar, igualment sense proves concloents, que Rhode no va ser fundada de manera tan primerenca pels rodis el segle VIII aC, sinó amb posterioritat pels mateixos grecs foceus o massaliotes d’Empúries durant el segle V aC.

L’arqueologia és una ciència històrica interpretativa a través de les troballes materials, les fonts escrites i també a través d’allò que la ideologia de cada època intenta mitificar o bé minimitzar. L’arqueologia depèn sobretot de l’interès que s’hi posi. La Rhode grega no ha rebut ni de lluny el mateix interès que l’Empúries romana al mateix golf, separades per menys de vint km de distància. 

A les monedes trobades de dracma de plata encunyades a Rhode el segle III aC, la inscripció grega Rodheton amb un bust femení (potser la deessa Àrtemis) a l'anvers i la rosa de quatre pètals al revers, indiquen l'origen rodi de l'assentament i la seva autonomia en relació amb Empúries, per més que totes les fundacions ròdies al Mediterrani occidental siguin encara mal conegudes. 

Les fonts literàries antigues sobre Rhode resulten merament aproximatives, sobretot perquè els textos van ser escrits amb molta posterioritat als fets que relaten de manera llegendària o apologètica. Escimne de Quios escriu el segle I aC que els rodis van arribar a l'extrem occidental mediterrani abans de la primera Olimpíada, celebrada el 776 aC (el ritme quadriennal de les Olimpíades pautava la vida dels grecs i deien, per exemple, que Plató havia viscut vint olimpíades per designar-ne l’edat). 

Probablement Escimne ho recull d'obres d'Èfor, geògraf grec del segle IV aC: “Més avall, seguint per mar, hi ha els lígurs i les ciutats gregues poblades de foceus de Massàlia, la primera és Emporion i la segona Rhode. Aquesta va ser fundada pels rodis, els quals tenien, en altres temps, un gran poder marítim”. 

Estrabó escriu també el segle I aC, a la seva Geografia: "Es conta dels rodis que la seva preponderància marítima no data només dels temps en què van fundar la ciutat actual, sinó d'abans de l'establiment de les Olimpíades. Amb la finalitat de socórrer els homes, van emprendre llargs periples molt allunyats de la seva pàtria, navegant per aquest motiu fins Ibèria, on van fundar Rhode, que després va passar a ser possessió dels massaliotes". 

A l'illa de Rodes hi convivien activament grecs i fenicis. El seu poder naval o talassocràcia els va portar a coronar navegacions i fundacions pioneres amb finalitat comercial, com podia ser el cas d’aquesta de Rhode. 

A partir del 600 aC, dos segles després de la seva encara indocumentada fundació, Rhode es va veure absorbida per l'òrbita d'influència dels foceus o massaliotes d'Empúries.Va entrar en decadència i ja no és esmentada arran del primer desembarcament dels romans a Empúries el 218 aC. 

Més endavant va revifar. Durant l’anomenat període hel.lenístic el seu nucli urbà assoliria una considerable estructura urbanística, la qual va persistir en època visigòtica a l'estrat més superficial excavat fins ara. 

L’agost del 1916, ara fa cent anys, van arrencar sense cap resultat important les primeres tres cales o prospeccions a la Ciutadella de Roses per part de Pere Bosch i Gimpera, director del Servei d'Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport de l’alcalde rosinc Josep Sabater i el senador Frederic Rahola Trèmols. El 1917 Joaquim Folch i Torres hi va tornar a fer cales per encàrrec de la Junta de Museus de Barcelona, amb resultat negatiu. A començaments de la dècada dels 1940 hi van fer alguns sondeigs Ferran Cufí i Francesc Riuró, amb petites troballes d'època romana i visigòtica, sense rastre del nivell inferior, més laboriós de trobar, dels grecs rodis. 

Les excavacions programades pel Servei d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona, amb la col.laboració de la Universitat de Barcelona, van reprendre el 1945 sota la direcció de Miquel Oliva Prat. Les va dirigir fins a la seva mort el 1974, amb freqüents i llargues interrupcions per manca de recursos o per les intromissions urbanístiques.
A partir del 1974 la directora va ser l'arqueòloga empordanesa Aurora Martín, secundada per Xavier Nieto i Josep M. Nolla, de la Universitat de Girona. Però ningú no ha localitzat fins avui l'assentament rodi. No s'ha excavat sota l'església romànica de Santa Maria, al turó homònim de la Ciutadella, com tampoc no s'ha fet sota l'església de Sant Martí d'Empúries, localització òbvia topogràficament dels primers poblaments grecs.
El 1999 es va editar el llibre de Lluís Buscató La colònia grega de Rhode. Una aproximació al seu origen, evolució i desaparició, fruit d'un treball de recerca de doctorat a la UdG. Escriure 200 pàgines per recopilar tot el que es desconeix sobre allò que enuncia el títol, no deixa de ser un mèrit que Buscató salva amb ofici.

Les peces més antigues recollides de Rhode no són anteriors al segle VI aC i palesen més aviat una clara influència jònica i massaliota, és a dir, focea igual que a Empúries. El barri hel.lenístic o romà de Rhode, excavat vora l'Hospital de la Ciutadella, ha proporcionat nombrosos fragments de ceràmica i altres troballes, però no l'essencial de l'època de la creació grega d'aquesta ciutat. 

L'actual fortificació de la Ciutadella va ser construïda el 1543 al llarg d'un recinte de 131.000 m2, dintre del qual es troben les restes de la ciutat grega, la ciutat romana i el monestir romànico-llombard de Santa Maria, del segle XI. Els treballs arqueològics s'hi han fet sempre amb una intensitat menor que a Empúries. 

El 1997 l'ajuntament rosinc va anunciar que obriria l'any següent a l'interior de la Ciutadella un petit museu explicatiu, atès que el recinte ja rebia un gruix de 150.000 visitants per any. Va obrir el 2004. Es tracta d’un equipament de 1.200 m2 en forma de creu, a tocar de la muralla de llevant, amb sala d'exposició, sala d'audiovisuals, recepció, cafeteria i serveis. 

El discurs científic de l'exposició va ser se obra de la directora de les excavacions de la Ciutadella, Anna Maria Puig, amb la col.laboració d'Aurora Martín. Les vitrines, plafons i maquetes se centren en els períodes dels quals s'ha trobat constància. De la fundació grega dels rodis, no se'n sap res. 

La Generalitat i el seu Museu Arqueològic de Catalunya integren a la demarcació gironina tres jaciments amb estatut de subseus: Empúries, Ullastret i Sant Pere de Galligants (Girona). Sobre l'absència en aquesta llista del jaciment de la Ciutadella de Roses, probablement anterior i més important en alguns aspectes històrics, la resposta és la mateixa que sobre els rodis al final del paràgraf anterior. No se sap.