Mentre em disposo a esmorzar amb orgull matiner una senzilla i per a mi sumptuosa amanida de tomàquet, ceba i olives en la qual tot és ànima i matèria pura, preciosisme sense èmfasi, em fa somriure que els amants de les discussions inútils dubtin de si el tomàquet és l’hortalissa més consumida al món d’avui en lloc de la patata i de si es tracta d’una fruita, una hortalissa o una verdura. Els botànics diuen que és una fruita, atès que conté llavors i no és cap fulla, tija ni arrel com les verdures. Puntualitzen que era completament desconegut aquí abans de la colonització d’Amèrica, que el nom deriva de la llengua asteca i significava “fruita inflada”, que la seva difusió a Europa no va
cobrar protagonisme fins el segle XIX i que actualment se’n comercialitzen centenars de varietats.
Més que tot això, la meva amanida d’esmorzar, amb un vinet blanc afectuós, m’ha fet pensar que els tomàquets són cada vegada més insípids. “Les pitjors tomates del món”, va titular un article sobre el fenomen el periodista i novel·lista gironí Rafael Nadal a les pàgines del diari La Vanguardia: “En cap altre país mediterrani no es mengen unes tomates tan infames. És el primer fracàs d’una cadena que a altres països han convertit en plataforma alimentària activíssima. De vegades sembla que com més parlem de Catalunya, menys valorem les seves coses. N’hi ha que sostenen que l’ànima es mesura per aquestes coses petites. Deu ser per això que darrerament tinc la sensació que, tot i les grans proclames, Catalunya no para d’anar enrere en la seva consolidació com a país”.
cobrar protagonisme fins el segle XIX i que actualment se’n comercialitzen centenars de varietats.
Més que tot això, la meva amanida d’esmorzar, amb un vinet blanc afectuós, m’ha fet pensar que els tomàquets són cada vegada més insípids. “Les pitjors tomates del món”, va titular un article sobre el fenomen el periodista i novel·lista gironí Rafael Nadal a les pàgines del diari La Vanguardia: “En cap altre país mediterrani no es mengen unes tomates tan infames. És el primer fracàs d’una cadena que a altres països han convertit en plataforma alimentària activíssima. De vegades sembla que com més parlem de Catalunya, menys valorem les seves coses. N’hi ha que sostenen que l’ànima es mesura per aquestes coses petites. Deu ser per això que darrerament tinc la sensació que, tot i les grans proclames, Catalunya no para d’anar enrere en la seva consolidació com a país”.
És una observació precisa i exacta. He demanat a Rafael Nadal en repetides ocasions, sense èxit, que dediqui més sovint els articles a les estructures d’Estat que són les coses essencials maltractades com si fossin secundàries, per exemple la qualitat declinant dels tomàquets d'avui, amb honroses excepcions que cal buscar amb molta dedicació. Mentre no posem una mica de decència als tomàquets, tota la resta serà fruita inflada de qualsevol manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada