El reconegut arquitecte internacional Enric Ruiz-Geli, nascut a Figueres, no és profeta a la seva terra malgrat haver-li proposat l’any 2006 un dels projectes més atractius, en aparença inversemblant i alhora perfectament viable. Va dissenyar per encàrrec del municipi, durant el mandat de l’alcalde socialista Joan Armangué, el nou Centre Cultural Joaquim Xirau que havia d’aixecar-se al nucli històric, damunt l’antiga biblioteca del carrer Ample, entre el Teatre-Museu Dalí i l’Ajuntament. El va projectar com a edifici de quatre plantes cofat per un eixam de 200 perxes flexibles de 50 metres de llargada en fibra de vidre, les quals emergirien des de la planta baixa com d'un gerro gegant, es vinclarien a l’atzar de la tramuntana i
generarien energia elèctrica per abastir les necessitats internes de l’equipament, gràcies a un centenar cèl.lules cinètiques inserides a cada perxa, d'aquelles que es carreguen amb el moviment com ho fan les piles de rellotge de polsera.
generarien energia elèctrica per abastir les necessitats internes de l’equipament, gràcies a un centenar cèl.lules cinètiques inserides a cada perxa, d'aquelles que es carreguen amb el moviment com ho fan les piles de rellotge de polsera.
La maqueta prometia un edifici icònic protagonitzat per la tramuntana a la capital empordanesa. El pressupost previst era de 2,5 milions d’euros. Les obres havien de començar l’any 2008.
El següent alcalde convergent, Santi Vila, que com a cap de l’oposició durant el període anterior havia siuat la iniciativa dintre de “la llarga llista de projectes-fum que l’alcalde presenta sistemàticament cada quatre anys, abans de les eleccions”, va enviar-lo al calaix a dormir el son dels justos. El 2009 l’arquitecte va declarar que estava renegociant amb el nou Ajuntament una altra ubicació de l’edifici. No se n’ha parlat més.
El següent alcalde convergent, Santi Vila, que com a cap de l’oposició durant el període anterior havia siuat la iniciativa dintre de “la llarga llista de projectes-fum que l’alcalde presenta sistemàticament cada quatre anys, abans de les eleccions”, va enviar-lo al calaix a dormir el son dels justos. El 2009 l’arquitecte va declarar que estava renegociant amb el nou Ajuntament una altra ubicació de l’edifici. No se n’ha parlat més.
La ciutat de Figueres ha malaguanyat una oportunitat d’exercir la capitalitat dinàmica de l’Empordà i de la tramuntana, com si ja es conformés amb la corrua de turistes passavolants del Teatre-Museu Dalí, els pans de crostons incrustats a la façana de la Torre Galatea, els gegants ous immòbils al terrat i un admirable medallista olímpic en taekwondo de tant en tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada