La sortida de l’autopista a Girona-Nord es veu dominada a l‘horitzó per les grues de construcció plantades al cim estratègic de la muntanya de Sant Julià de Ramis des de fa anys, fins i tot en plena paralització de la bombolla immobiliària. L’eixam de grues a un punt tan vistent ha plantejat des del primer dia una pregunta sense resposta: què hi estan fent de tan voluminós? El diari El Punt-Avui titulava el 17 de març de l’any passat: “Les obres del castell de Sant Julià avancen enmig del secretisme”. Quan els primers rumors van apuntar la mà de la dissenyadora Elsa Peretti com a promotora de la construcció, les peces del puzzle interrogant van començar a encaixar. Es tracta d’una de les persones més discretes i influents de la comarca en matèria de patrocinis. Es va començar a dir que projectava un gran centre d’art modern a l’antiga fortalesa militar de la muntanya de Sant Julià de Ramis, ja fortificada pels romans al pas de la Via Augusta pel congost que domina el Gironès per un cantó i l’Empordà per l’altre. Entre la llista de
persones que van rebre l’any 2013 el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat hi figura el nom d’Elsa Peretti. No va servir perquè la Fundació Elsa Peretti divulgués d’una vegada la llarga llista dels seus mecenatges, als quals cal sumar-hi a escala internacional els de la Fundació Nando Peretti, que presideix igualment la filla. Davant d’aquesta llista, molts caurien d’esquena.
persones que van rebre l’any 2013 el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat hi figura el nom d’Elsa Peretti. No va servir perquè la Fundació Elsa Peretti divulgués d’una vegada la llarga llista dels seus mecenatges, als quals cal sumar-hi a escala internacional els de la Fundació Nando Peretti, que presideix igualment la filla. Davant d’aquesta llista, molts caurien d’esquena.
La Fundació Elsa Peretti té la seu social des del 1996 al poblet de Sant Martí Vell, de 250 habitants, en territori del Gironès abocat al Baix Empordà, dintre d’una bellíssima demarcació a la qual es fa difícil deambular gaire estona sense sentir la influència resolutiva i discreta d’aquesta dona d’envergadura. La part dels projectes culturals patrocinats per Elsa Peretti que conec els sé per via privada a través dels beneficiaris, rarament a través de la fundació o dels mitjans públics. El centre d’art contemporani en construcció al cim de la muntanya de Sant Julià de Ramis no és més que la punta de l’iceberg.
Nascuda a Florència el 1940, era la filla d’un acabalat industrial italià del petroli quan als 21 anys va marxar de casa per convertir-se en monitora de francès, natació i esquí a una escola suïssa de noies de casa bona. Va aguantar-hi poc, abans d’exercir de model de moda a Milà i a la Barcelona de Bocaccio, als 25 anys. El 1968, als 27, va instal.lar-se a Nova York i es va convertir en dissenyadora de joies per a Tiffany, de la qual ara n’és la dissenyadora estrella.
El 1969 va comprar, restaurar i habitar una masia en ruïnes a Sant Martí Vell. Aquella masia s’ha multiplicat molt des d’aleshores amb noves propietats i iniciatives d’Elsa Peretti a la comarca.
Ahir diumenge el Diari de Girona informava que el centre d’art en construcció a Sant Julià de Ramis comptarà en annex des de finals de l’any en curs amb un hotel de 15 habitacions de gran luxe impulsat pel joier barceloní Ramon López, productor d’alguns dels dissenys d’Elsa Peretti. L'article recordava de passada que els promotors s’han mantingut en l’anonimat i no han permès en cap moment l’accés de la premsa a les obres.
Cada dia que passa confirmo la meva impressió que el centre d’art més voluminós d’Elsa Peretti no és el de Sant Julià de Ramis, sinó la pròpia biografia que potser no facilitarà mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada