Retrobada de Joan Badia i Homs, un monument històric per si mateix

Feia anys que no veia l’expert del romànic (és poc dir) Joan Badia i Homs. Ahir diumenge em vaig afanyar a respondre a la convocatòria de la revista Alberes i vaig assistir a la visita guiada per ell a un altre vestigi habitualment ocult, l’ermita de Sant Quirc i Santa Julita del terme de Rabós, a la ratlla de França i del Coll de Banyuls. El meu principal interès era retrobar el personatge autodidacta que va assentar càtedra amb els seus tres volums de L’arquitectura medieval de l’Empordà, escrits a força de trepitjar el terreny durant molts anys i valorar les pedres de la història que d’altres ignoren, malmenen o abandonen a allò que Joan Fuster anomena una “perpètua somnolència digestiva”. Nascut a Palafrugell fa 75 anys, Joan Badia i Homs s’ha
convertit als meus ulls en un monument històric per si mateix.

El vaig conèixer fa molt temps, quan encara treballava al banc Transatlàntic de Palafrugell i m’hi citava per respondre amb infinita paciència les preguntes de totes les meves indagacions. Aleshores acabava de publicar L’arquitectura medieval de l’Empordà, ajudat per Josep Pla i la Diputació de Girona, però els seus coneixements ja anaven molt més enllà. La quilomètrica llista de publicacions, estudis, col.laboracions, conferències, distincions i patronats dels quals forma part es pot consultar a la pàgina web de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, tot i que ja deu estar molt superada des que hi va ingressar el 2004. 

Joan Badia i Homs forma part activa de l’humil elit dels cansats que fan la feina, l’autèntica i segurament única elit admirable de cada poble i cada país. A més a més, ha fet la feina des de la posició incòmoda d’autodidacta, sense estudis superiors reglats, a força de treball de camp i d’arxiu, iniciat com aprenent a l’ombra de l’arqueòleg oficial Miquel Oliva, del mestre Lluís Esteve i de l’estudiós calongí Pere Caner, als quals ha acabat per donar algunes voltes. 

Aquella mateixa amabilitat amb què l’erudit Badia i Homs atenia les preguntes d’un ignorant com jo durant les pauses de la feina al banc Transatlàntic de Palafrugell, l’ha utilitzada sempre per defensar la divulgació. En unes declaracions afirmava: “La divulgació és tan important com l'estudi. En aquest país, el patrimoni cultural és un dels tresors per explotar. Per exemple, al Baix Empordà no hi ha col·laboració entre ajuntaments per facilitar al visitant les rutes monumentals de la comarca. Quan vaig començar a recórrer el país, a finals dels cinquanta, molts edificis interessants eren tancats. No ha canviat gaire. Els grans monuments són oberts, però i els altres? Turisme cultural també és regular les visites al patrimoni cultural” (El Punt Avui, 26-1-2014). 

Ahir diumenge va fer obrir l’ermita de Sant Quirc i Santa Julita a Rabós (Alt Empordà), gràcies a l’amistat --basada en la seva feina d’historiador documentat-- amb el propietari Ramon Fina Figueras, de la nissaga Nouvilas. També fa molts anys que desitjava sense èxit d’entrar-hi, i ahir ho vaig poder fer gràcies a Badia i Homs. 

A 3 km del nucli de Rabós en direcció a Vilamaniscle i al monestir de Sant Quirze de Colera es troba el Mas de Sant Quirze i, al seu costat, al cim d’un suau puig, l’ermita de Sant Quirc i Santa Julita: una sola nau, absis semicircular i dues capelles laterals. Va ser església parroquial dels masos disseminats de la contrada fins el 1929, quan es va quedar sense parroquians pel despoblament rural. 

L’actual construcció és de finals del segle XVIII. Conserva un singular retaule en baix-relleu sobre lloses de pissarra de la Mare de Déu del Bon Any, datat del 1625, traslladat des de Sant Quirze de Colera l’any 1795 per evitar els saqueigs de la Guerra Gran amb els veïns francesos, tal com relata el propietari Josep Anton Nouvilas i Quintana (1783-1850) a les anotacions inèdites que ha pogut consultar Badia i Homs. 

Els descendents Nouvilas van vendre el veí monestir romànic de San Quirze de Colera l’any 1994 a l’ajuntament de Rabós per la quantitat simbòlica de 1.000 pessetes. L’actual finca Nouvilas, de Rabós fins la ratlla de frontera, té 2.190,58 hectàrees. Pertany a Josep M. Fina de Nouvilas i al seu hereu Ramon Fina Figueras, inclosa l’ermita de Sant Quirc i Santa Julita a la qual ahir vaig entrar per primer cop, a l’ombra retrobada, amable i sàvia de Joan Badia i Homs.