Pàgines

14 d’abr. 2016

Les disculpes sobre algunes biblioteques que ens deuen les autoritats

No he sabut trobar cap explicació congruent al fet que la moderna biblioteca del barri Fort Pienc barceloní, al costat de l'Estació del Nord, porti quasi un any tancada per reparar el fals sostre defectuós que va caure parcialment el 15 de juny del 2015, sense causar danys personals. Encara pitjor, em diuen que la finalització de les obres de reparació, prevista el maig del 2016 al cartell de l’entrada, no significa necessàriament que torni a obrir aleshores, potser més probablement el juny, si tot va bé... La dilació resulta encara més incomprensible tenint en compte que es tracta d’un equipament públic considerat modèlic, llorejat amb el premi Ciutat de Barcelona d’arquitectura l’any 2003 de la seva inauguració, dintre d’una illa de nova
construcció que inclou centre cívic, mercat, llar d’infants, escola, residència d’ancians.
La cap de comunicació del Districte de l’Eixample, Sira Garcia Bosch, assegurava l’octubre del 2015: “Les obres començaran a mitjan de desembre [sis mesos després del problema] i tindran una durada de tres o quatre mesos”. No s’ha complert. Ara preveuen que tampoc no es complirà la data del cartell. 
El fet que la moderna i estropellada biblioteca pública de Fort Pienc sigui una gota d’aigua en l’oceà dels centenars de biblioteques públiques de Catalunya no resta importància ni enigma a unes obres de reparació tan allargades. Les biblioteques són un dels equipaments públics més ben valorats pels ciutadans i encara tenen molt camí per córrer en iniciatives de dinamització. L’actual cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat, Carme Fenoll, acaba de rebre el premi Ressenya 2016 que concedeix l’Associació de Periodistes Culturals de Catalunya. 
Aquestes joies de la corona cultural i de la integració social a barris i municipis no s’haurien de veure entelades per casos incomprensibles. El primer de tots, l’absència d’acord durant dècades entre les administracions per construir la nova Biblioteca Central de Barcelona amb capital estatal, solar municipal i gestió de la Generalitat. 
El 1989 el ministre Jorge Semprún i el conseller de Cultura Joan Guitart van signar l’acord, després d’anys de tempteigs. El 1996 les tres administracions van decidir oficialment construir-la al Born, tancat des del 1971, tot respectant-hi les restes arqueològiques. El 2006 van acordar traslladar el projecte als terrenys adjacents a l’Estació de França. 
El 2010 es va presentar el projecte arquitectònic i des d’aleshores es troba paralitzat. Les friccions, la manca de voluntat d’entesa entre administracions i en definitiva la incompetència política han impedit durant dècades una inversió cultural de primera importància. 
El dia que es construeixi i s’obri al públic, les autoritats ens deuen una disculpa. Quan torni a obrir la de Fort Pienc, a una altra escala, també.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada