Pàgines

26 d’abr. 2016

El flamant Hospital de la Cerdanya enfrontat al ridícul burocràtic

També publicat a Eldiario.es

El nou Hospital de la Cerdanya acaba de rebre el 20 d’abril el premi bianual del Comitè Europeu de les Regions al millor projecte transfronterer, però el seu director general ha hagut de subratllar durant l’acte de lliurament a Brussel.les que les dificultats administratives de coordinació entre els dos Estats es mantenen des de la inauguració el 2014. La simple existència d’aquest modern equipament compartit pels cerdans dels dos cantons de la ratlla és un desafiament de la lògica territorial per damunt de l’administrativa. Malgrat el caràcter pioner, s’ha parlat poquíssim als
mitjans de comunicació del seu funcionament després de dos anys d’activitat. Potser perquè aquella lògica aclaparadora del servei públic continua topant en el dia a dia amb totes les complicacions administratives, per exemple en el cas de naixements i defuncions de cerdans francesos en aquest centre situat en territori administrativament espanyol, al terme municipal de Puigcerdà.
La meitat de la Cerdanya pertany a França des del Tractat dels Pirineus del 1659. Un altre tractat força més intel.ligent va ser signat el 2010 pel govern tripartit de la Generalitat de Catalunya i el de París per a la construcció conjunta del primer hospital transfronterer d’Europa, amb un pressupost també compartit de 39 milions d’euros, dels quals la Unió Europea va aportar-ne 19. Compta amb 200 metges i personal auxiliar dels dos països per atendre 36.000 habitants de les dues bandes (36 municipis del nord i 17 del sud), que al pic de la temporada d’esquí i les segones residències arriben a 150.000. 
El nou edifici es va començar a construir el 2009 i va ser enllestit el 2011, com estava previst. Però va quedar tancat, barrat, inert i esperpèntic, a l’espera de l’últim tram d’inversió en l’equipament interior, fins a la inauguració del setembre del 2014. La iniciativa es va veure alterada en la seva imatge de qualitat per un retard pressupostari de tres anys, símbol d’ineficàcia en la gestió pública. La inoperància política es manté avui, dos anys després, en els aspectes de coordinació legislativa. 
Per als habitants de la Baixa Cerdanya el nou equipament substituïa el vell hospital de Puigcerdà. En canvi per als de l’Alta Cerdanya els evita haver de traslladar-se com abans a Prada de Conflent o a Perpinyà. Durant el primer mes d’activitat, va atendre 1.064 casos a urgències, 2.261 consultes externes, 826 proves ambulatòries, 169 altes hospitalàries, 25 intervencions quirúrgiques convencionals, 16 de cirurgia major ambulatòria i 18 naixements (5 de nacionalitat francesa). 
Després d’aquella arrencada, l’experiència s’ha vist recoberta per un vel de discreció que contradiu el seu caràcter pioner. El recent premi europeu ha servit perquè el director general de l’hospital subratlli els acords pendents en matèria de simplificació de tràmits i demani “que la Unió Europea estimuli els respectius governs estatals per tal que agilitin les solucions”. 
La lògica territorial –la lògica tout court—s’ha d’enfrontar massa sovint al ridícul burocràtic, encara avui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada