Velocitat de la tramuntana i llei de la relativitat, sobretot a Portbou

Aquesta escarransida instal.lació de la foto, contemplada sobre el terreny, pot semblar irrisòria, trista, modestíssima i sense cap mena d’atractiu. Per a mi, en canvi, és com un altar de la pàtria, el temple d’un oracle, un santuari civil, un punt de referència nacional. Hi he peregrinat amb el màxim interès, acompanyat pels millors especialistes. No m’hi he inclinat devotament perquè la seva funció és exactament la contrària: alçar-se ben dret i eixamplar el pit. Aquest anemòmetre, aixecat a deu metres de terra i 196 metres d’altitud, és el que registra i envia des d’un cim de Portbou les dades sobre les tramuntanades més fortes del país, les ventades més poderoses de tota la Península Ibèrica. El dilluns d’aquesta setmana va tornar a registrar una tramuntana rècord de 159 km/h i ahir dimarts 145 km/h, tot i que a la plana del nucli urbà del municipi la velocitat del vent llegendari sigui inferior. L’estació meteorològica automàtica de Portbou, integrada a la xarxa del Servei Meteorològic de Catalunya, es troba situada des de l’any 1998 a la carena
litoral matemàticament fronterera.

Arran de l’episodi de vent del 24 de gener del 2009, hi va registrar oficialment una ratxa màxima de tramuntana de 200,2 km/h. En canvi, també va establir aquell mateix dia que la velocitat mitjana de la tramuntana al llarg de 30 minuts només va ser 99,7 km/h, mentre que a l’estació de la Salòria (Pallars Sobirà, a 2.455 metres d’altitud) el mateix registre era de 117,7 km/h (161,6 km/h la seva ratxa màxima). 

El protagonisme àlgid de l’estació meteorològica automàtica de Portbou pel que fa a la tramuntana presenta una particularitat molt reveladora sobre la distància existent entre la tècnica oficial i la realitat viscuda sobre el terreny: ningú no sap anomenar amb exactitud on està situada la instal.lació, com es diu el punt on es troba. Els documents oficials la situen a la Punta de l’Ocell, però aquest topònim només designa la punta litoral, arran de mar, no pas el cim on es troba en realitat. Tampoc se’n pot dir Puig Cervera, com ho pretén la documentació oficial sobre el vèrtex geodèsic fronterer situat a pocs metres, atès que aquest topònim designa el cap litoral següent. 

Acompanyat per dos especialistes de la talla d’Arnald Plujà, autor de múltiples obres sobre la toponímia del Cap de Creus, i del biòleg figuerenc Josep M. Dacosta, coautor d’un llibre sobre la tramuntana i coneixedor pam a pam del territori d’aquest vent, només vam poder establir que l’estació meteorològica automàtica de Portbou es troba a mig camí entre el Coll dels Belitres i el Puig de les Freses, a segon terme de la Punta de l’Ocell, a la línia de carena fronterera de partió d’aigües. 

Vam desmentir doncs l’atribució oficial a la Punta de l’Ocell, però no vam poder consensuar ni resoldre l’interrogant toponímic que ens havia portat tots tres fins allà. Veritablement, som un país a mig fer... Resulta impensable que el Met Office (l’Oficina Meteorològica britànica) o que Méteo France no sàpiguen anomenar amb exactitud el punt del territori on aixequen les seves instal.lacions.