L’altre dia passejava pels carrers del poble de Cantallops (Alt Empordà) i em va semblar que les campanes de l’església ressonaven entre les façanes de les cases amb una sonoritat més estentòria que abans. Em va estranyar i li vaig buscar una explicació. De cop hi vaig caure: ha plegat l’última botiga del poble, la Fina de Can Salellas ha penjat el davantal i s’ha jubilat. El buit que ha deixat ressona. Havia subministrat durant cent anys els queviures bàsics als 300 habitants i als visitants de les segones residències. Cantallops és
un poble duplicat (n’hi un altre amb el mateix nom a l’Alt Penedès), però ara no té escola ni botiga. Disposa, això sí, d’un hotel rural de luxe, dues cases de turisme rural, diversos restaurants i dos prestigiosos cellers d’elaboració de vi amb serveis d’enoturisme. Però ni escola (van tancar-la el 1984) ni botiga.
un poble duplicat (n’hi un altre amb el mateix nom a l’Alt Penedès), però ara no té escola ni botiga. Disposa, això sí, d’un hotel rural de luxe, dues cases de turisme rural, diversos restaurants i dos prestigiosos cellers d’elaboració de vi amb serveis d’enoturisme. Però ni escola (van tancar-la el 1984) ni botiga.
La botiga de queviures de la Fina de Can Salellas havia estat l’última àgora pública, l'habitual lloc de trobada espontània i quotidiana dels habitants d’aquests pobles. Encara ho és a alguns municipis veïns, com ca l’Amparo a Rabós o ca l’Aurora a Garriguella. No només faciliten, en un antic i reduït espai comercial, el pa, el diari, el tabac, la verdura, la carn i els articles de primera necessitat en general. Es converteixen en autèntica Facultat de Sociologia per prendre el pols del dia a dia de cada poble, de l’estat d’esperit de la concurrència, sobretot en el capítol especialment indicatiu de les dones.
Les petites i polivalents botigues de queviures de poble són un termòmetre d’això que ara anomenen l’ecosistema. Haurien de ser declarades Parc Natural Protegit i rebre tanta atenció legislativa com el paisatge al qual aboquen vida humana resident, de tot l’any. Els pobles petits no són una reserva índia.
La jubilació sense relleu de la Fina de Can Salellas a Cantallops fa sonar les campanes entre els carrers del poble amb un volum exagerat, sense la vibració del matís humà, de la vida terrena. Ara han d’anar a comprar a la Jonquera, que és una cosa molt diferent.
Els visitants, en canvi, cada vegada tenen més atractius promocionals a la seva disposició. El termòmetre revela un cert canvi climàtic. Les campanes de Cantallops també, pel que fa al model de societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada