Em demano una illa deshabitada a la carta als Reis

A aquestes dates o a qualsevol altre moment de l’any a alguns ens agradaria marxar a viure per un temps a una illa deshabitada. Es tracta d'un somni menys descabellat, més viable del que podria semblar. El planeta Terra, que en realitat s’hauria d’anomenar Aigua (les tres quartes de la seva superfície són líquides) és ple d’illes, també a Catalunya. La quantitat d’illes de la Terra és quasi tan infinita com les estrelles del cel. I cada illa és un mite. Els atles en certifiquen unes 400.000, sense comptar les fluvials (el rovell de l'ou de Nova York és l’illa fluvial de Manhattan, com el de Parísho és l’Ile de la Cité, per posar uns
exemples. Només el Mediterrani hispànic suma més de 200 illes menors, al marge de l’entitat de les Balears i Pitiüses. No s’ha de pensar tan sols en confettis marítims, atès que l’illa d'Austràlia té 7,7 milions de quilòmetres quadrats i la de Groenlàndia 2,2 milions. Islàndia és diu així perquè aplega 18.000 illes i illots, el mateix nombre que Indonèsia. Algunes primeres potències mundials són illes: el Regne Unit, el Japó... La ciutat de Venècia és una illa.

Resseguir els territoris insulars sobre els meus papers em desperta una fascinació infantil, una curiositat insaciable. L’atracció per les illes m’arrossega periòdicament a emprendre cabotatges fantasiosos cap a les seves atmosferes iodades i lliures.

Algú podria pensar que Catalunya és un país mancat d'illes. La veritat és que en té una colla, mal conegudes. Al delta de l'Ebre les illes fluvials de Buda, Sant Antoni, Gràcia i Garxal han generat històries sense fi. Al llarg del tram català de l'Ebre, entre Flix i la desembocadura, s'hi compten una vintena d'illes fluvials. Una de les més petites, la del Nap, al pas del riu per Benifallet, va ser venuda el 2004 pel seu propietari privat a través d'una empresa immobiliària al preu de 94.960 euros, després de divulgar un anunci que deia: "Preciosa illa enmig del riu Ebre d'una hectàrea de terreny plantat de tarongers i casa de pagès".

Les Illes Formigues i les Medes formen part de la meva educació sentimental, de l'itinerari dels meus sentits, de la puresa de les emocions barrejada amb altres ingredients. L’illa de Portlligat, a Cadaqués, es troba protegida actualment com a parc natural, a diferència de la veïna illa privada de s'Arenella, tres vegades més petita, que continua sent de propietat privada com a residència secundària de vacances. També era coneguda per l’illa d'en Rahola, la nissaga local del jurista, escriptor i polític Frederic Rahola Trèmols i el seu germà metge i poeta Víctor Rahola Trèmols. Després se’n va dir l’illa d’en Rivière, pel següent propietari. Ara torna a ser l’illa de s’Arenella.

La propietat privada d'algunes illes i per tant la seva compra-venda ha estat una constant, a Catalunya i arreu. L'any 1990 una agència immobiliària mallorquina encara va posar a la venda per 24 milions de pessetes s'Illeta, a setanta metres de la costa de Sóller, amb una extensió no edificable de trenta-tres hectàrees, sense subministrament d'aigua dolça.
El mateix any es va vendre l'illa de Gallinara, a la costa amalfitana d'Itàlia. Tres anys més tard oferien per 17 milions de francs francesos l'illa Petit Ribaud, prop de Porquerolles (Costa Blava), amb una hectàrea de superfície global, port privat i xalet de 235 metres quadrats edificats. El 2007 es va vendre l’illa eivissenca de 6 hectàrees de sa Ferradura, per un import que la revista nord-americana Forbes xifrava en 32,99 milions d’euros (la de Tagomago, a les mateixes aigues, havia estat venuda poc abans per 7,5 milions d’euros) i a les Canàries l’illa de Montaña Clara per un preu de sortida de 9 milions d’euros.
No he pogut aprofitar cap d'aquestes oportunitats del mercat de la propietat illòmana. Per quan pugui fer-ho, tinc ullat un agent immobiliari alemany especialitzat en la compra-venda d'illes d’arreu del món, amb una mitjana de vint a trenta venudes per ell cada any.
L'expert Farhad Vladi rastreja les possibilitats als cinc mars del món. Actua des d'Hamburg a través de l'empresa Vladi Private Islands (VIP), amb una cartera de 400 illes en oferta. Tot sovint són capricis de jet-set amb cocoter i aigües turqueses, sense gaire més transcendència que l'extravagància, sobretot si es mira des de la meva perspectiva d'illòman --o d'isolat-- sense milions.
M’agradaria tanmateix instal.lar-me a una illa solitària, ja no diguem arribar a ser-ne el propietari. Tinc algunes de les meves illes preferides curosament apamades. Per a mi representen per a mi una reducció a escala --ingènua i limitada si es vol-- de les grans illes de llegenda i dels viatges fabulosos. Encarnen al fons del meu cor la quotidianitat de l’aventura i la descoberta, un altre camí d’iniciació, un somni a tocar dels dits, el territori ulterior del paisatge de cada dia.
Jo em vaig fer gran amb la visió de les illes Formigues com a referència del meu horitzó empordanès. Encara avui m’hi embadoco de tant en tant, complagut, amb una il.lusió que procuro defensar enfront dels incrèduls i de mi mateix. Qualsevol illa sembla allunyada, encara que es trobi a dues milles de la costa.
Cada persona hauria de poder trobar la seva illa dintre del casino global. En anglès la paraula island s’acosta molt a I-land. En català s’acosta a “ella”, que no deixa de ser una altra illa, un altre somni permanent de mitja humanitat a propòsit de l’altra mitja.
Cada persona som una illa, una maqueta del món, un efecte lupa, un territori off-shore, una engruna confidencial de terra emergida. Les illes imanten la imaginació, no en tinc cap dubte. La seva atracció neix segurament de l’anhel edènic d’abraçar amb les pròpies forces l’univers dislocat, aconseguir aïllar-se en una sola unitat d’espai, arribar a la llibertat de ser un home-illa i poder exclamar com Cyrano:

Bref, dedaignant d’être le lierre parasite,
Lors même qu’on n’est pas le chêne ou le tilleul,
Ne pas monter bien haut, peut-être, mais tout seul!

En definitiva, sense voler ser heura paràsita
ni poder ser roure o til.ler,
no pujar gaire amunt, d’acord, però tot sol!

El Fons Hel.lè de Privatitzacions, nom que adopta l’agència governamental encarregada de la privatització massiva de companyies i béns públics de Grècia per imposició de la “troica” d’organismes internacionals de creditors, ha posat oficialment al mercat immobiliari internacional 47 illes gregues deshabitades, com a sistema d’obtenció d’ingressos. Les arrenda amb un contracte de 30 o 50 anys, per evitar les crítiques de venda del territori nacional.  Grècia disposa de 6.000 illes, de les quals 227 són habitades (només 22 tenen un cens inferior als 150 residents fixos). Algunes illes gregues de propietat privada han estat sempre en venda als catàlegs on line de les dues principals agències immobiliàries especialitzades, Private Islands Inc i Vladi Private Islands, per exemple la de Patroklos (320 ha a 50 km d’Atenes) per 180 milions d’euros. Un emir de Quatar ha comprat recentment la d’Oxia (prop d’Ítaca) per 5 milions d’euros.  

La compra-venda d’illes que en algun moment han aconseguit ser registrades com a propietat privada és una constant, també a Catalunya, per exemple l’illa de S’Arenella a Cadaqués o les balears de S’Illeta a Sóller, Tagomago i Sa Ferradura a Eivissa. En un context històric més general, l’illa de Manhattan va ser comprada l’any 1606 per un colonitzador holandès als indis autòctons amb un lot de teixits, collarets i quincalles valorat en 24 dòlars de l’època, de la mateixa manera que Espanya va vendre les illes Carolines i les Marianes a Alemanya per 25 milions de pessetes el 1899.  

Avui les illes es compren i es venen d’una altra manera, a través de l’economia turística i les propietats dels estrangers, afavorits en el seu poder adquisitiu per situacions econòmiques molt desiguals dintre de la mateixa Unió Europea. És la diferència entre la guerra militar i la guerra econòmica.
Opera igualment l’agència Docastaway, del malagueny Álvaro Cerezo, que lloga illes deshabitades a nàufrags de vocació temporal, ja sigui en un ressort amb totes les comoditats o bé en la versió salvatge més aventurera de refugis o cabanes amb subministrament assegurat de queviures, llanxa d’evacuació en cas d’atipament i assistents de supervivència si molt convé. El seu detallat catàleg, amb els preus corresponents per dia, es pot consultar a Internet.
He dit de bon començament que instal.lar-se a una illa deshabitada resulta menys descabellat i més viable del que es pot pensar. Confio que s’admeti com a petició a la carta als Reis.